Balanç

L'any passat vaig batre el meu rècord de no-posts: tan sols en vaig penjar quaranta-vuit, gairebé un cada setmana, que no és ni poc ni gaire: és el que és.

Vull pensar que si no vaig perdre el temps davant de l'ordinador va ser perquè vaig perdre més temps llegint, que potser sí, però com que no porto cap mena de control ni de registre de les lectures que faig no ho sé, és una suposició, potser una manera ingènua d'enganyar-me.

M'agradaria poder fer una llista dels llibres que he llegit, dels que m'han agradat i per què. Però és tan sols un bon propòsit d'any nou. Penso que estaria bé poder penjar ara i aquí una llista de les meves lectures del 2009. Però, ben mirat, importa a algú? Té cap mena d'importància? Si llegir no serveix per a res, quina utilitat té esbombar el que he llegit? Potser seria més útil, penso, fer una llista dels llibres que no he llegit, o dels que he començat a llegir amb aquella il·lusió, enganyat per una ressenya, per un consell, per un comentari en un blog, però que no he tingut l'estómac d'acabar; una llista dels llibres que he deixat a la pàgina vint, o a la cinquanta, o a la cent.

Pel que fa a la literatura catalana, per exemple, em sembla que l'any 2009 ha estat un any perdut. Segurament m'han passat per alt un parell d'obres mestres, segurament, però tret d'un parell d'excepcions, o tres, crec que ha estat un any immemorable. Ni joves promeses ni autors consagrats. Re. O poca cosa, ben poca cosa, de memorable, del que he llegit. Badalls i més badalls. I fins i tot alguna enrabiada. Tampoc les literatures que segueixo amb més o menys regularitat no m'han donat gaires alegries. Tot plegat deu ser cosa de la crisi, suposo. Sort que tenim els clàssics, els clàssics del segle vint, vull dir, les traduccions de clàssics i unes quantes editorials que encara se la juguen...

6 comentaris:

  1. Se la "juguen" amb calés de tots, subvencionades, aferrades a la mamella institucional, com els mitjans de comunicació, etc. Un sistema que fa fàstic i que té els dies comptats.

    ResponSuprimeix
  2. Toni,
    no totes se la juguen amb els calers de tots (i potser "les més establertes" són les que menys arrisquen i les que més reben); però bé, som un país que té tendència a ficar el dit a l'ull (o a la nafra), que de seguida ens llencem a la crítica (i no precisament constructiva), que hem convertit en esport nacional fer llenya de l'arbre caigut; en comptes d'invertir totes aquestes energies a engegar projectes culturals arriscats, que ens engresquin i que ens il·lusionin.

    ResponSuprimeix
  3. em sembla un balanç molt correcte. només quan llegeixis res que et sembli interessant fes-nos-ho saber si us plau :)

    ResponSuprimeix
  4. Jo afegiria Clidice que ens faci saber també aquelles que no li han semblat interessants: potser ens estalviarà esforços...

    ResponSuprimeix
  5. Crec que el que sembla interessant a un lector no necessàriament ha de semblar interessant a un altre. Vull dir que les referències són això, referències, però som nosaltres, cadascú en el seu cas, qui es troba cara a cara amb el llibre que llegeix. A mi les referències em serveixen, sobretot, perquè moltes vegades em dónen a conéixer llibres dels quals fins i tot desconeixia l'existència.

    ResponSuprimeix
  6. Toni: N'hi ha que sí i n'hi ha que no. M'estimo més que se subvencionin editorials que no pas exèrcits, famílies reials i seleccions nacionals inútils. El sistema «alternatiu» no el veig enlloc...

    Miq: Tens raó. Ara, a l'hora d'engegar projectes culturals no sé si val la pena de pensar gaire en el país...

    Clidice: Potser una mica massa crípticament, però és el que miro de fer...

    Eulàlia: No, no vull parlar dels llibres que no m'agraden —tot i que de vegades...—; crec que cada llibre té els seus lectors.

    Novesflors: També tens raó. però a l'hora de submergir-te en un llibre mai no estàs sol, perquè les «referències» condicionen la lectura...

    ResponSuprimeix

Digues, digues...