De llegir literatura


Com que em sembla que és una aportació brillant sobre la lectura literària i internet faig un copia-i-enganxa, amb el permís de l'autor, d'un post de l'excel·lent blog Un fres de móres negres:

Llegir literatura en el paradigma 2.0
¬¬¬¬¬

Cap a mitjan 1996 Alfons Cornella devia destacar, en un dels seus butlletins electrònics setmanals Extra!-Net, l'aparició d'un nou cercador d'internet, vinculat a la Universitat de Stanford. Recordo que explicava que feia tot just un parell de mesos que s'havia obert al públic. Es tractava de Google. El vaig provar. De seguida vaig deixar córrer els altres cercadors. La qualitat dels seus resultats sorgia d'un algorisme que ponderava els hipervincles que rebia cada web, inspirant-se en el complex sistema que tenen les universitats nord-americanes d'establir rànquings acadèmics del professorat a partir de la qualitat de les revistes que accepten de publicar-los els articles de recerca (em penso que el rànquing mesura i pondera també les citacions que cada professor rep en altres articles, d'altres col·legues més o menys reputats, en determinades revistes, publicades per institucions de més o menys prestigi). Google no comptava pas el nombre de vegades que una paraula apareixia en una pàgina per ordenar els resultats, com feien els cercadors fins aleshores, sinó que analitzava la relació essencial entre els webs: els seus hipervincles.

Un dia o altre se'm va acudir remenar les opcions de cerca avançada de Google. Em va sorprendre la possibilitat de cercar cadenes de text, frases senceres. I em va venir al cap de buscar-hi l'enigmàtica frase final, escrita en anglès, del poema "S-Bahn", de Gabriel Ferrater, l'antepenúltim poema de Les dones i els dies. Diu "I maintain that terror / is not of Germany but of the soul.". Intuïa el sentit de la frase, l'efecte que devia pretendre causar Ferrater concloent el poema amb una citació del qui imaginava que devia ser algun vencedor de la Segona Guerra Mundial, del mateix Churchill, d'Eisenhower, tal vegada d'algun dels jutges de Nuremberg. Núria Perpinyà, en el seu estudi "Teoria dels cossos", de Gabriel Ferrater, publicat el 1991, ple de troballes valuoses, interpretava el poema i el sentit de la frase amb encert, i hi detectava el to d'alguns parlaments pronunciats en aquells judicis (pàg. 74 i 95). Què va trobar-me la cerca avançada de Google? Com que les universitats nord-americanes havien començat a publicar els seus clàssics a la xarxa, em va fer aparèixer Poe, el prefaci als Tales of the Grotesque and Arabesque (en un format molt similar al que avui trobo en aquest web alemany). Poe? Unes paraules escrites cent anys abans del nazisme? Qui m'ho hauria hagut de dir?

L'algorisme de Google era el vaticini de les xarxes socials i tecnològiques que avui alguns anomenen paradigma 2.0. Es fonamentava en el que milers i milers i més milers de persones anaven decidint en publicar els seus webs, en apuntar cada hipervincle. Ja era latent des del principi, a Google, tot el que es comenta ara de la intel·ligència col·lectiva, les dades i els continguts oberts, la renovació tecnològica constant, l'actitud activa de l'internauta, les taxonomies sorgides per acumulació... Al cap dels anys disposem, a un cost relativament baix, d'eines que augmenten de forma exponencial les possibilitats que ens ofereix internet i tenim a l'abast, també, una immensitat de recursos de referència localitzables a la xarxa, entre els quals els textos literaris, en expansió contínua. No vull ocupar-me de com serà la literatura de creació en aquest nou paradigma (ja hi ha grups de recerca solvents que s'hi dediquen, com Hermeneia) i amb prou feines m'imagino la manera en què s'acabarà plantejant els propers anys la producció cultural i la seva distribució. Tan sols confio que algunes iniciatives encomiables, com ara LletrA, el portal de literatura auspiciat per la Universitat Oberta de Catalunya, sabran evolucionar amb èxit cap al nou paradigma.

Torno a "S-Bahn". Si el tens a mà, llegeix-lo --crec que no trobaràs pas el text sencer enlloc de la xarxa; la cerca avançada no em presenta cap resultat ;-) Llegeix també el prefaci de Poe, si us plau. No altera la teva manera d'entendre el poema? I no has sentit plaer en tornar als seus dos primers versos en llatí, "Nox longa quibus mentitur amica, diesque / longa videtur opus debentibus.", que Perpinyà ja s'havia fet càrrec de localitzar-me el 1991 en la primera epístola d'Horaci? "La nit és llarga per al qui ha deixat plantat la seva amiga i els dies / es fan llargs als qui tenen feina pendent". La presència de Poe al final del poema fa que m'adoni avui, mentre escric aquesta nota --no sé si per primera vegada--, que hi ha en la citació d'Horaci una al·lusió a les dones i els dies, al títol del llibre de Ferrater. Literatura al principi del poema; literatura al final --però sobretot dues frases que ara veig com són de congruents en el conjunt del poema i en reforcen la unitat--; a l'entremig, la vida ordinària de la gent durant el trajecte amb el tren de rodalia, els records, les imatges que els passen pel cap dels anys del nazisme, la destrucció de la guerra, la reconstrucció. Recordant el sentit profund dels primers versos d'"In memoriam", em plantejo que em convindria buscar el que Baudelaire va escriure sobre Poe...

L'operació de llegir continuarà sent un acte íntim i solitari; continuarà comprometent tota la nostra intel·ligència, sensibilitat i imaginació. Però s'hi produiran almenys quatre canvis, que enumero tot seguit:

  • En primer lloc, ni la crítica ni la universitat, en la seva activitat docent o en la recerca, no podran ignorar la xarxa. No podran ignorar tampoc la multiplicitat de formats, la proliferació del vídeo. I en utilitzar la xarxa i esmentar les seves fonts, les cites apareixeran per sempre, gràcies a l'hipervincle, en el seu context.

  • En segon lloc, el nostre saber de caràcter enciclopèdic, com a lectors, es tornarà un saber amplificat. El que fins ara havia estat una intuïció vaga que volíem confirmar, un eco que ens feia recordar algun altre text, que ens portava a remenar i escampar amb plaer els llibres per la biblioteca de casa, es convertirà en una alternança de lectures en paper i per pantalla, buscant la confirmació d'una similitud de to, la corroboració d'un calc, un plagi o homenatge. Potencialment, gaudirem més dels elements no expressos del text, els elements no explítics, els que remeten a la nostra memòria de lector. D'altra banda, l'interès sobtat per un determinat autor de segona fila, una escola literària, un corrent minoritari es podran satisfer amb facilitat gràcies a l'accés en línia als catàlegs de la gran majoria de biblioteques.

  • En tercer lloc, tindrem per primer cop a l'abast un nombre apreciable de comentaris crítics i valoracions derivats de les lectures ingènues, dels lectors de bona fe, que es faran públiques. A llibre llegit, el lector corrent es tornarà més actiu. Les lectures ingènues es podran compartir, categoritzar, valorar. Una bona part dels lectors no concebran la tria del que decideixin llegir sense el filtratge, la recomanació i l'intercanvi de comentaris amb la seva comunitat.

  • En quart lloc, els grans lectors, que ben sovint són els autors, podran publicar directament a la xarxa les seves notes de lectura, per compartir-les, sense que hàgim d’esperar que les apleguin en un llibre --imaginem la possibilitat de llegir les notes de Riba sobre Maragall mentre les anava escrivint.
He trigat unes dues hores i mitja a escriure aquesta nota. L'historial de navegació indica que he obert mentrestant 71 pàgines, d'11 webs diferents. M'he pogut documentar sobre alguns detalls amb naturalitat, tot redactant-la; sense pensar-hi gaire, he pogut anar més a fons que no hauria anat anys enrere. Havia tornat a llegir aquests últims dies alguns fragments i articles de Joan Ferraté, del seu germà Gabriel, de Dolors Oller, Carles Riba, per escalfar motors, i he recuperat del disc dur fins i tot tres o quatre fitxers amb anotacions de fa temps, una del llibre de John Battelle The Search: How Google and Its Rivals Rewrote the Rules of Business and Transformed Our Culture, a part de llegir centenars d'articles, capítols de llibres, apunts de bloc, presentacions sobre el paradigma 2.0 durant els darrers mesos --i a part de la pràctica regular dospuntzerista. Aquest procés de preparació i redacció no és tampoc una manera de fer diferent de l'habitual a l'hora de redactar algun informe a la feina --potser amb la diferència que a la feina toca ser més expeditiu i que a vegades la voracitat dels projectes t'impel·leix a ser esquemàtic.

Acabo de revisar aquest apunt. Trigaré només uns segons a publicar-lo --i un cop publicat, el poliré encara els dies següents, algú hi afegirà comentaris i hi respondré. Li comentava fa poc a una amiga que em voltava pel cap apuntar quatre idees sobre la nostra manera de lllegir literatura en l'actualitat. Em va demanar, si és que n'arribava a fer un article, on el publicaria. On? On? Aquí mateix, al bloc, ara a mitjanit, amb l'empenta d'un tweet demà a primera hora i avall. Si és que el que he escrit té cap mena d'interès, ja n'hi haurà que l'escampareu, oi?



4 comentaris:

  1. Agraeixo l'escampament d'aquest excel·lent post-reflexió sobre el nou paradigma 2.0 aplicat als afers literaris. Alguns dinosaures encara no són conscients de la Gran Revolució. Jo ja fa dies que escric hipertextualment.

    ResponElimina
  2. un article excel·lent que m'ha fet pensar en aquestes declaracions del vídeoartista Nam June Paik, potser pel 2010 encara no, però ...:

    "Hacia el año 2010, tendremos por lo menos un premio Nobel de literatura que no habrá publicado todavía un solo libro. Todos los sueños de los autores de poesía concreta y el libro no-lineal de Marshall Mc Luhan se realizarán muy baratos... La literatura narrativa, los poemas, las epopeyas y los comics se fusionarán. Asistiremos al nacimiento de la literatura sin libros y del poema sin papel... Podremos poseer todos los libros de la Biblioteca Pública de Nueva York y, durante nuestro tiempo de ocio, tendremos el hábito de leer de forma arbitraria... por ejemplo: en qué se distingue la gramática bengalí de 1853 de la primera gramática ouzbeck, aparecida... digamos... en 1957 en Rusia... Cuando hagamos un largometraje acabará de diversas maneras y los lectores podrán seleccionar su propio final... Sobre la pantalla veremos luces perpetuamente parpadeantes... También nos podríamos preguntar ¿tendremos verdadera necesidad de toda esta información?" (Nam June Paik 1977).

    ResponElimina
  3. 你怎麼能經過一片海,而忘記它的藍?.........................

    ResponElimina
  4. Ahir a Palma de Mallorca vaig presentar un llibre que es titula Matriz 2.0 que vol ser tal qual es tipus de literatura que vindrà de sa mà d'internet: relacional, multimedia, caòtica,... si vos interesa www.editarpidos.com
    Està disponible en llibreries, pero en breus dies estarà disponible en formate ebook de descarga gratuita (aquesta editora aposta per sa web, no per anacronismes de drets d'autor)

    ResponElimina

Digues, digues...