«No em fa cap gràcia que em diguen bona persona pel fet de dedicar-me a escriure poesia. Al final semblarem poetes jocfloralescos que escriuen versets d'amor a fofes regines de la poesia. Al cap i a la fi, també els poetes tenim tot el dret a ser uns perfectes fills de puta...»
Ramon Guillem, Com l'Angèlica.
Ramon Guillem, Com l'Angèlica.
I les putes tenen dret a tenir fills poetes...
ResponEliminaMolt bona, E.
ResponEliminaSí senyor!
ResponEliminaÉs que, com sempre, confonem el termes. Una cosa és l'obra i l'altra l'autor. Però com que ara està de moda ser "artista" ...
ResponElimina"Que el nom de l'autor estigui en el llibre és ara un costum i gairebé una obligació; tanmateix, és una causa principal de què els llibres influeixin tan poc. Doncs si són bons, valen més que les persones, com a quintaessència d'elles; però en quan l'autor es dóna a conèixer per mitjà del títol la quintaessència torna a quedar diluïda, per part del lector, en allò personal, inclús en el més personal, i amb això es perd l'objectiu del llibre. L'ambició de l'intel·lecte és no aparèixer ja com a personal." Friedrich Nietzsche
:) Bon diumenge!
E.: fills poetes i fills...
ResponEliminaJesús: gràcies
sadurní: gràcies
clidice: hi ha autors d'obres excel·lents que són uns perfectes fills de... Una cosa no treu l'altra...
Mira quina gràcia! a mi no m'havia passat pel cap que un poeta pogués ser també bona persona.
ResponEliminaApart de la poesia també es pot aplicar a altres gèneres...Per què els qui escriuen novel·la policíaca han de ser un fervents defensors de la llei i l'ordre? L'autor pot ser un gran novel·lista però al mateix temps l'autor pot ser un cràpula de nassos!
ResponEliminaCom bé dius...una cosa no treu l'altra...
Una salutació!
doncs si, però possiblement un poeta diria fill de bagassa, o bagasser de pro que seria putero, que també.
ResponEliminajaume: home, potser sí...
ResponEliminagabriel: n'hi ha que deunidó...
f.puigcarbó: en aquest tema hi ha molta riquesa lèxica
Yo me sé de uno que lo cumple al cien por cien: escribe «versets d'amor» y es un hijo de...
ResponEliminaF.
F.: Digui, home, digui...
ResponEliminaa la Rockdelux del mes de gener (o de febrer, no ho recordo bé, ara) hi havia un article d'opinió, d'aquests que pareix que al seu darrera hi ha una història personal que no se'ns explica, on es defensava que TOTS els poetes (i cantautors) són uns fills de puta. perquè com que s'inspiren millor en la desgràcia, els rendeix més posar-se en situacions desgraciades (i putejar així els éssers estimats).
ResponEliminaper la part que em toca, no hi estic d'acord, però valgui com a aportació...
joan todó: sempre hi ha l'honrosa excepció...
ResponEliminaNo m'ha agradat mai emprar aquesta paraula f.de p. I quan la diu un poeta.... què voleu que us diga; em sona pitjor... I si, a més, vol considerar-se d'aquesta manera per manifestar el seu enuig, poca traça i/o creativitat.
ResponEliminaEn què o qui pensaria Ramonet?
Jo diria que hi ha poetes que fins i tot sense cap esforç són uns "nanos". Però aquesta definició està demodé...
Col·loqueu vosaltres l'epítet que no em sé el diccionari...
Em sap molt de greu per les dones!!
I... els fills (siguen "putos" o no) també tenen dret a tenir una mare poeta (o poetessa, com més us agrade)...
ResponEliminapríncep: no, no és una expressió bonica, però és efectiva...
ResponEliminanovesflors: la poesia i la puteria, agermanades