Benedetti

Pasatiempo

Cuando éramos niños
los viejos tenían como treinta
un charco era un océano
la muerte lisa y llana
no existía
luego cuando muchachos
los viejos eran gente de cuarenta
un estanque era océano
la muerte solamente
una palabra
ya cuando nos casamos
los ancianos estaban en cincuenta
un lago era un océano
la muerte era la muerte
de los otros
ahora veteranos
ya le dimos alcance a la verdad
el océano es por fin el océano
pero la muerte empieza a ser
la nuestra.


Mario Benedetti (1920-2009)

4 comentaris:

  1. Quina casualitat, vinc de penjar el mateix...

    ResponElimina
  2. Magnífic poema.
    Crec que avui vàrios blocaires hem coincidit a escriure el nostre post pensant amb aquest gran poeta. Potser un dels últims grans poetes llatinoamericans.
    La seva poesia traspua senzillesa, bellesa i sobretot, saviesa.
    I aquest poema és tota una lliçó de vida.

    ResponElimina
  3. Ep, Quim, que m'ho oblidava...ja sé que algún cop has entrat al meu blog ha fer un tomb i fins i tot en fores seguidor durant un temps (per cert, moltes gràcies) però ja que estem posats en el tema Benedetti també et volia convidar a entrar un moment al meu blog i convidar-te a llegir els dos poemes d'en Benedetti que he penjat. No m'ha sigut fàcil escollir quins volia penjar ja que en té de molt bons.
    I a tu, t'ha sigut fàcil escollir el poema d'en Benedetti? Tal com deia en el comentari anterior em sembla brillant.

    ResponElimina
  4. E.: Quina casualitat...

    Gabriel: segueixo el teu blog des del reader, em sembla força interessant...
    Pel que fa al poema, el meu llibre preferit –guixat, ratllat, gastat...— de Benedetti és Inventario , que aplega la seva poesia des de 1950 fins al 1985, que crec que és la millor; després..., bé. Quan vaig saber que s'havia mort, com que no tenia el llibre a casa –era, esclar, a l'altra casa–, vaig haver de recórrer a la meva memòria i al google...

    ResponElimina

Digues, digues...