I avui...

...he recollit apunts de terra he curat ferides m'he posat un braçal de premsa he passat ànsia m'he embrutat de sang he plorat en un racó han udolat massa ambulàncies he tornat a la universitat m'han trencat les ulleres he portat pancartes d'indignació he patit una crisi d'angoixa he recordat una altra època he cridat que no! m'han fet basarda tantes sirenes he sigut professor he demanat dimissions m'han dit pollós he fet una pintada no he escoltat cap cançó m'han ajudat a aixecar-me he llegit octavilles amb faltes he anat a la presó m'he sentit estudiant he tingut por he perdut tots els llibres he firmat manifestos inútils m'he tallat amb un vidre he corregut com un gos m'han fotut un parell d'hòsties he vist càmeres esbardellades m'he amagat en un portal he pensat que així no m'he emprenyat de debò he comptat cadàvers polítics he assistit als funerals d'un país he tancat una porta he obert una finestra...

3 comentaris:

  1. només una ullada a la premsa i ja no saps on ets del món, la globalització serà la igualtat en la injustícia?

    ResponSuprimeix
  2. miq: impressionants, les imatges de l'altre dia; m'imagino que les has vist

    clidice: els estudiants són, haurien de ser, sempre i a tot arreu, la consciència crítica d'un país

    ResponSuprimeix

Digues, digues...