Els qui tenen raó

«Mira-te'l, mira-te'l! S'infla, es congestiona, llança el seu doll verbal. S'enfilarà, com totes les altres carbasseres. Té una ambició furiosa, una certa mà esquerra per a la intriga, i un riu inestroncable de paraules, paraules, paraules. Ja se'l pot veure per endavant com salta, acròbata polític, de les anelles del casinet al trapezi del sindicat i a la barra fixa del partit. Surarà, manarà, cavalcarà la guerra com un senyor. Núvols de paraules seran el seu camuflatge, per entre els quals el seu rostre sortirà de llarg en llarg —automatisme subconscient— a fer l'ullet a la massa. Però ni garlant, ni surant, ni fent l'ullet, no és pas ell el qui té raó.»

C. A. Jordana, 29.08.1938.


3 comentaris:

  1. Tampoc els importa. No és la raó que els mou, no?

    ResponSuprimeix
  2. Sembla mentida, però tot i estar escrit el 1938 és com si parlés d'algú d'ara, no?

    ResponSuprimeix
  3. E.: no, però figura que ho fan en nom de la raó...

    npini: d'uns quants; em sembla que en podríem fer una llista... interminable

    ResponSuprimeix

Digues, digues...