Dissabte

Els nens han dormit fins tard; eren quarts de deu quan hem baixat a esmorzar. Plovia. Les obres de les golfes estan acabades, i només falta acabar de pintar i muntar-hi la llibreria. Està tot molt brut. Hem hagut de pencar de valent. Aviat hi portarem els llibres. Les piles de Sant Andreu, finalment, desapareixeran; però els llibres no, no del tot, esclar. El que ara és l'estudi serà l'habitació de l'R., però hi deixarem una prestatgeria per a uns quants llibres. Hauria de pensar com vull organitzar la biblioteca; per ordre alfabètic, suposo. Una feinada. Ens han portat mitja tona de llenya, i l'hem hagut d'entrar sota la pluja, i, esclar, hem encès la llar de foc. Ha plogut tot el matí. Hem fet una estona de deures. Hem escoltat el disc de Manel i el disc de Manel i el disc de Manel. Els nens ja van cantant "i que bonic, que bonic, que bonic..." Ha vingut el paleta a cobrar la feina. Ens explica que ve de caçar bolets, que se'n fan molts cap a la banda de Pujals. Demà, si no plou... He improvisat un dinar amb el que hi havia a la nevera, que no era gaire cosa. Hem tornat a veure Indiana Jones i l'última croada. Cap al final, m'he adormit, amb la petita al damunt. Un plaer una mica incòmode. A la tarda, com que no plovia, hem baixat al poble. Hem comprat els diaris, i torró, i unes pizzes per sopar. També hem comprat peix per dinar demà. Hem xerrat una estona amb uns amics. A l'hora de sopar, la T. ens ha fet riure; festival de cares: de por, de sorpresa, de múrria, d'enfadada, de contenta, de xineta... S'ho acaba tot. Els dos grans volen veure el Barça, com que s'han portat bé... D'acord. Pujo la petita a dormir: el pijama, les dents, un conte i una cançó. Baixo. Plego la roba de dues rentadores: una de roba blanca i una de color. La feina no s'acaba mai. Em fan mal les costelles. Em faig un cafè. L'M. s'adorm al sofà. La pujo al llit. Acabo de plegar la roba. Em poso a llegir. L'R., eufòric, em ve a dir que el Messi ha fet un partidàs, dos gols. El Barça ha guanyat. Disciplinat, així que s'acaba el partit se'n va a dormir. Diu que llegirà una mica... D'acord. Bufa el vent. La C. diu que se'n va a dormir, també, però sento la tele... Em poso música. Llegeixo una estona. Ara estic sol. A la taula del menjador hi ha una pila de roba, una caixa de colors, una família de clics, una agenda escolar, un llibre... I bufa un vent furiós. I escric això...

4 comentaris:

  1. Gaudeixi d'ells quan pugui. Un dia es despertaran transformat en adolescents. S'ho juro.

    ResponElimina
  2. Ben escrit, molt ben escrit. Ja ho crec...

    ResponElimina
  3. I nosaltres llegim això... I també escoltem música... I a cops provem d'escriure...I a llegir altres posts... I si tenim temps, altres llibres... I de tant en tant procurem estimar... I deixar-nos estimar. I també pengem la bugada... I fem el sopar...Però ens retorna el que hem llegit. Sempre llegir. Perquè la vida continua

    ResponElimina

Digues, digues...