Les flors del Mall

Fa més de vint-i-cinc anys, el profe de llengua i literatura de l'institut —i mira que li fèiem la vida impossible, pobre!— em va passar —gràcies, E.— Les flors del Mall, uns quants poemes fotocopiats que escarnien la colla de poetes que s'aplegaven a l'entorn de les Edicions del Mall.

Aleshores jo formava part d'una colla d'aprenents de poeta que, com la majoria de poetes, ens trobàvem als bars, llegíem poc i malament, i escrivíem poemes horribles a les nòvies que no teníem, i amb aquells poemes fotocopiats em vaig fotre un bon fart de riure i vaig aprendre que la poesia era una cosa més seriosa que escriure poemes.

Aquell plec de poemes fotocopiats va provocar una bona sotragada de les capelletes literàries: unes, lògicament, es van emprenyar; la resta es van fotre un fart de riure. Darrere d'aquells poemes hi havia l'esperit iconoclasta —«iconoplasta», que diu un amic meu— i foteta —els diversos esperits iconoclastes i fotetes— d'en Carles Bau de l'Aire.

Malauradament, però, fora de les hemeroteques i del registre de greuges gremials, en va quedar poca cosa, de «Les flors del Mall», i la poesia catalana va continuar fent la viu-viu, gràcies a unes quantes colles de poetes que es trobaven als bars, llegien poc i malament, i escrivien poemes horribles. En Carles Bau de l'Aire va desaparèixer del mapa, i el meu plec de fotocòpies va quedar enterrat, amb uns quants poemes horribles, en una carpeta plena de gloriosa pols literària...

Ara, però, feliçment, en Carles Bau de l'Aire ha tornat i ha rescatat, en versió electrònica, les controvertides «Flors del Mall», una de les millors aportacions, crec, a la poesia satírica del segle XX. I, si voleu, us podeu emprenyar, o us podeu fotre un fart de riure. Encara ara, més de vint-i-cinc anys després, la poesia catalana va fent la viu-viu i massa poetes es troben als bars, llegeixen poc i malament, i escriuen poemes horribles.

Jo he renunciat a escriure poemes, però vull poder llegir les pulles baudelairianes, per exemple un dels impagables poèmes maudits, i fotre'm un fart de riure:

Lafav habruta

To pànde kàpen hú naiàl trakúixa,
avàn sandès mapel kamí delori nàl
senvéla fàv atót assola. Esbrú ta.
Dunalli gàda fétam pokatrà sa,
unabar jàula lavàn llerdossar
iel témslia fétun tèl: lafàv esbrú ta.
Ve abocàr salgibréll comàns solía
mes nóm bal fèrmpo sàtdàl treve gàdes
niamb seskom pànyes, nó: vetóta sól ha.
Seskom panyes, malló ses, perllen sòls,
per sofàzi per plàt gesnok turnàls
fandrin gàlzes quetllóts méntrerre fílen.
Éllan opòt, huembrú tari atót.
Tòp ademó roalori nàlke drín ga
i rekúla frontàd… Perot òrna
iorínad estil·lànt túfzek sekràb les.
Orín apóc issèn seg àir ezgàn hes.
De spré zaixé calsèl labrú tatésta
am bún grangés totrà gik hissarrón sa
davàn dekàus dellú nezi sentor na
òrf edolór sòtala llúmkekré ma,
vacil·làmper kam ínzino blidà bles,
brand ànt làng hidamént helzóuze nòrmes.

[Per cert, moltes gràcies!, tot i que l'enllaç no va enlloc. I gràcies, també, N., per la informació.]

6 comentaris:

  1. Quim, saps qui eren, els dos o tres poetes que formaven el "col·lectiu" Carles Bau de l'Aire? Dos d'aquests són poetes en actiu.

    ResponElimina
  2. Aquest llibre es va arribar a presentar al premi Carles Riba de poesia, on els del Mall eren jurat.

    No sé si el Quim sap qui eren, però en Vallcorba segur que ho sap. :)

    ResponElimina
  3. Hi ha alguna manera de trobar (on-line o en paper) Les flors del Mall ?

    ResponElimina
  4. Jo tinc les flors del Mall a casa, ho he guardat tota la vida perquè també em vaig trencar de riure, si algu ho vol ho puc fer arribar en versió pdf

    sofre2008@yahoo.es

    ResponElimina
    Respostes
    1. ohhh!m'ho podries fer arribar siusplau? scarichu@hotmail.com Gràcies per endavant

      Elimina

Digues, digues...