Una amiga que té una bola de vidre ho ha vist a primera hora del matí: boira. Ha vist boira; hi havia boira. Dormir massa, llegir poc, escriure gens... fa que es formi una boira emprenyadora que ho omple tot. També la bola de vidre. No hi ha res a fer.
Bernardo Atxaga escriu a Marques —ho tradueix Josep M. Fonalleras—: «Per a nosaltres, no hi ha pàtria més important que el present.» Encara que sigui un present emboirat...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Digues, digues...