Tot és ara i res

Tot són preguntes
que mai no tenen resposta.
Tocat no sé per quina absurda mà
se sent un violí:
l'arquet fa mal, d'això no n'hi ha dubte.

Passem el dia en una vella
taverna on la gent beu, on jo mateix bec
per allunyar molts àrids pensaments
que no tenen, però, cap mena d'importància.

Es poden fer moltíssimes coses,
que no són res, partint d'aquest principi:
tot és ara i res.




2 comentaris:

  1. A mi també m'agrada molt aquest... :D

    ResponElimina
  2. Quan un poema té un darrer vers com aquest,
    Parla!

    ResponElimina

Digues, digues...