Enguany, la Fira del Llibre de Londres —que no és la Fira del Llibre de Frankfurt— estava dedicada a «Spain».

Uns quants escriptors, historiadors i periodistes espanyols —pocs, sí, segurament d’acord amb la importància de la fira— hi van participar: Carmen Posadas, Javier Sierra, Enrique de Hériz, Eduardo Mendoza, José Carlos Somoza, Andrés Ibáñez, Nuria Amat (sí, la de l’article Kafka en Francfort!!!), Gloria Gutiérrez (de l’agència literària Carmen Balcells), Paul Preston, Ángel Viñas, Enrique Moradiellos, María Luisa Blanco, Manuel Rodríguez Rivero, Blanca Berasátegui, Sergio Vila-Sanjuán... N’hi ha quatre o cinc, com a mínim, que són catalans —que viuen i treballen a Catalunya si més no—, i tots escriuen, principalment, en espanyol.
Que jo sàpiga, ningú no hi va trobar a faltar ningú; ningú no es va queixar; ningú no va acusar ningú de sectari i provincià; cap «intel·lectual» no va dir que fossin servils funcionaris de la llengua, ni va denunciar el circ patriòtic...
Quanta raó tens en aquest post! Ja ho deia Raimon, crec: ens plou a la contra, no només de cara al vent, també de cara a la tempesta.
ResponEliminaMolt bona aquesta! Jo ja ho he dit en diversos llocs això. Quan es parla de la cultura espanyola el cartalà ni el gallec ni l'eukera no surten per a res i, en canvi, si és a l'inrevés es posen les mans al cap.
ResponEliminaHe posat un post al meu bloc recomanant que visitin la eva entrada.
ResponEliminaDoncs dic,
ResponEliminaque tens raó amb el teu article i que amb això de les Fires crec que molta fira, però mai s'organitza res perquè la resta de catalans hi puguem participar ni que sigui anant-hi. Al final, queda una cosa per uns pocs, i els altres ho hem de mirar per la televisió o als diaris.
home, no crec que tots tots hi puguem anar...
ResponEliminaQuanta raó... un post molt ben trobat!
ResponEliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina