Cap de setmana

He aprofitat el llaaaaarg cap de setmana.

He revisat les galerades d'una novel·la juvenil —m'ho va demanar sisplau un amic i a un amic és molt lleig dir-li que no.

He fet de rei de l'única monarquia decent, la del regne de la il·lusió, i he visitat en un sol dia més botigues de joguines que en tot un any.

He anat a un concert de Feliu Ventura, i he cantat com un adolescent, envoltat d'adolescents: «...oblidar que oblidant he oblidat oblidar oblidar-te, / i deixar de jugar amb els mots i arribar a les mans...»

He llegit un parell de llibres, i alguna cosa interessant:
«Jo no tinc res a dir
i ho dic
i això és poesia.»
John Cage, Silence.

He escrit alguna cosa —gens interessant—, i he traduït un parell de poemes inútils per a la meva col·lecció particular de poesia inútil.

He fet endreça de l'estudi, perquè les piles de diaris i revistes, notes, papers, discos, llibres i retalls gairebé devoraven la pantalla de l'ordinador. He desat cada cosa al seu lloc —els discos, a les fundes; els llibres, als prestatges, o, ai, estants, corresponents; les notes, en un bloc, amb ce; els retalls, en carpetes, per temes; els diaris i les revistes, amb excepcions comptadíssimes, al contenidor—, i després he hagut de buscar un lloc per a tot allò que no en tenia.

M'he adonat que enllà de la finestra de l'estudi hi ha uns quants milers de llumenetes que em fan l'ullet i, més enllà, el perfil desgraciat de la serra de Collserola...

M'he assabentat que al món avui hi ha un filldeputa menys. Jo també recordo Amanda...

2 comentaris:

  1. Doncs si que ha sigut aprofitat el cap de setmana. I la noticia del final ha sigut la cirereta que l'ha arrodonit.

    ResponElimina
  2. A la terra un de menys, sí; però a l'infern, un altre més.

    ResponElimina

Digues, digues...