Ens en anem quatre dies a la muntanya. Els nens estan emocionats. Els grans, perquè la casa té una xemeneia i potser —ves...— hi arribarà el pare Noel..., i la petita, perquè els grans estan emocionats i l'emoció s'encomana.
Tot i que sé que no podré llegir gaire, poso tres llibres a la bossa: un assaig de Bauman; una novel·la, La conquête de la Pologne, de Paul Jimenes —me n'han parlat molt bé—, i el millor llibre de nadales...
Apa, bon Nadal!
SI L'ALTRA NIT JO CAVALCAVA AL RAS
Si l'altra nit jo cavalcava al ras
Com qui torna i se'n va i esquiva el mas,
Pertot i enlloc sentia corn i esquella;
Sona que tunc tan tucn que tocaràs,
Vénen de lluny, sense brida ni sella,
Com qui torna i se'n va i esquiva el mas.
De tres pastors pataus seguia el pas,
I de llur folc em feia l'escarràs
Per heure foc i llum amb poca estella;
Canta que tunc tan tunc que cantaràs,
Passen, llampants, pel bosc i la planella,
I de llur folc em feia l'escarràs.
Dels cims nevats i els clots, vegeu quin cas,
Vénen, alats, el Persa, de domàs,
L'Hindú i l'Anglès enllà de la querella;
Balla que tunc tan tunc que ballaràs,
I el Rus i els seus amb la gorra i l'estrella.
Vénen, alats, el Persa, de domàs.
De dalt del cel, tan alt, com ho diràs,
Quan fulla el son entre aigües i joncars,
I entrullo l'oli i la molina vella,
Salta que tunc tan tunc que saltaràs,
Ve tanta llum que em sembla meravella,
Quan fulla el son entre aigües i joncars.
En gran estol els àngels baixen, clars,
Amb fressa d'ombres i de fruits mollars,
I tan contents amb lletra i cantarella;
Toca que tunc tan tunc que tocaràs,
Catalans i toscans, la caramella,
Amb fressa d'ombres i de fruits mollars.
J.V. Foix, Els Torrents de Lladurs, Nadal de 1951
Technorati Tags: nadal, bauman, paul jimenes, jv foix, nadales
Magnífic poema. Em podries confirmar si és "Llaurs" o bé "Lladurs"?
ResponEliminaGràcies,
Lladurs, Enric, Lladurs... Ja ho he corregit.
ResponElimina