«La literatura alemanya, diu Reich-Ranicki, és la seva “pàtria portàtil”. “Where I am, there is Germany. I carry my German culture in me. I have contact with the world and I do not consider myself fallen”, va escriure Thomas Mann des de Nova York el 21/2/1938. (“On sóc jo és Alemanya. Duc la cultura alemanya amb mi. Tinc contacte amb el món i no em considero caigut.”) I aquí em teniu a mi, cada dia més perdut en aquests assumptes, preguntant-me quina literatura i, sobretot, quina pàtria m’he d’endur a les antípodes. Tot i que, en realitat, la idea és marxar relativament lleuger: l’única pàtria que podria endur-me em sembla cada cop més un llast massa feixuc. Si mai us dic una altra cosa, desconfieu.»
Ho diu Litoschka, a l’atzucac!, una delícia de blog...
Sí, amic emgiro, així estem. A mi m'agradaria endur-me alguna cosa semblant a un bagatge europeu, però després de tres anys i mig a Alemanya em comencen a fer molta mandra els alemanys, també... Quin desastre, vagar pel món així, com un home sense arrels o, més ben dit, amb les arrels al vent com un trist manglar, sense una miqueta de sòl que s'hi aferri i els doni aliment i alegria. Salut!
ResponElimina