Flipar

Arribo a l'escola cap a dos quarts de cinc i, per fer temps fins a les cinc, m'encauo en un bar dels voltants a fer un cafetó. Fullejo El Periódico.

Llegeixo que el PP va proposar una esmena a l'Estatut d'Andalusia que deia: «Serà competència dels poders públics de la comunitat autònoma d'Andalusia salvaguardar l'exercici dels drets en condicions d'igualtat de tots els andalusos, amb independència del lloc del territori espanyol en què es trobin, tot vetllant especialment perquè els andalusos no puguin patir discriminacions per raó de la llengua en cap punt del territori nacional» [d'Espanya, se suposa]. I flipo.

Llegeixo que als Estats Units un escàndol sexual fa tremolar els republicans, perquè el representant per Florida, Mark Foley, va enviar correus electrònics lascius «a menors d'edat que treballaven al Congrés com a ajudants dels legisladors». I flipo.

Llegeixo la resposta del conseller de Governació i Administracions Públiques, Xavier Sabaté, a la pregunta «¿Està convençut que tornarà a ser conseller?»: «Les inèrcies i els vicis, alguns de confessables i altres no tant, que s'adquireixen amb el temps, no es poden corregir si no és amb l'alternança. I dos anys i mig és molt poc temps. D'aquí a 20 anys, si no acabem de consolidar l'alternança, vindrà un historiador i explicarà que això de Catalunya és un país molt estrany. Perquè l'any 1980, explicarà, ja va guanyar contra tot pronòstic un senyor que es deia Jordi Pujol i s'hi va passar 23 anys. Després hi va haver una legislatura molt curta que no va arribar ni als tres anys, l'anomenat trienni del Dragon Khan, una legislatura convulsa on hi va haver molts embolics, la primera experiència de Govern de coalició i no s'aclarien. Van fer l'Estatut però després es va acabar. I van venir uns altres que encara hi són. Perquè aquests, si tornen, s'hi passen uns altres 23 anys més.» I flipo.

Més tard, a casa, llegeixo l'últim post de La Segona Perifèria. Les paraules de Subal fan posar la pell de gallina.