«En Pla escrivia estupendament. Jo només li havia d’anar tocant punyetetes. Si, per exemple, deia: “Els destells del sol aquesta matinada” jo li posava “l’esclat del sol” i el senyor Pla no deia res. Al contrari, quan es corregia ell mateix les galerades, al final m’hi posava: “Senyor Bardagí, moltes gràcies”. Una vegada en Vergés [l’editor de Pla] em va dir que l’únic que no el convencia, a en Pla, és que li tragués el barco. De tant en tant, sortien capiguts, sapiguts. No va escriure mai bé la paraula meteorologia, sempre posava metereologia. Escrivia querència tranquil·lament. Però tot això no té importància, les coses que li havia de corregir eren insignificants... algun pleonasme, “un lloc on s’hi feia bròquils”, en comptes de “on es feien”. En fi, aquelles correccions que fem a tothom, si no que en el seu cas es tractava d’un escriptoràs de gran categoria. I el que vaig fer una vegada és deixar-li passar Bodegó amb peixos, perquè jo no sabia que no era admès. Si ho hagués sabut, li hauria posat natura morta.»
Bartomeu Bardagí, citat per Víctor Martínez-Gil a «Correctors i escriptors en la literatura catalana: El concepte de coautoria lingüística».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Digues, digues...