Regressar

M’agrada la paraula regressar; potser no és tan “genuïna”, potser no és tan “diferent”, potser no se sent tant..., però tot això dóna al fet que descriu una transcendència que no sé veure en els seus sinònims d’ús corrent.

I quan regresso o torno m’agrada fer-ho a poc a poc; reprendre la vida de cada dia lentament, sense presses. Arribar a casa, per exemple, i passar un dit per la capa de pols que hi ha en la caixa de l’últim disc que vaig posar abans de marxar, i tornar a posar-lo, i escoltar totes les cançons amb atenció i deixar que el temps s’escoli.

I m’agrada també retornar la vida a les plantes agostejades de la terrassa, i abandonar les maletes al safareig, deixar les rentadores per a un altre dia o per a una altra setmana, aparcar les cartes al calaix de dalt, desar les guies inútils dels llocs on he estat...

I m’agrada tornar els llibres llegits a la biblioteca i endur-me’n més; i treure el nas a internet; i rellegir les notes que he pres en el quadern de cada estiu, passar-les a net, fer-ne una tria, engruixir la carpeta dels textos que no en sortiran mai —per mandra, per incúria, per vergonya, per desídia, per por...

I m’agrada també delitar-me en el retrobament de mi mateix, descobrir-me en el mirall un agost més vell, un agost més ignorant, un agost més perplex, i afaitar-me a poc a poc, a consciència, i dutxar-me, per fi... I retrobar el gust, el tacte, l’olor, el so, el color de les coses de casa: les tovalloles, el cafè, l’aigua, el pa acabat de fer, el sofà, els llibres, els trens, el paisatge, el ressò de la veu enjogassada dels nens que redescobreixen les seves joguines, el xerric de les cadires del pis de dalt...

I m’agrada fer el llit amb llençols nets, i agafar el llibre que no he obert des de fa tants dies, i llegir-ne dos o tres poemes, i tancar els ulls, i dormir com només es dorm a casa, i somiar que demà encara seré lluny, molt lluny de les meves coses, dels meus records, de mi, en un temps i un espai mítics que alguns anomenen “vacances”.

5 comentaris:

  1. A mi m'agrada que regressis.

    Com m'agrada el retorn lent i pausat que fa que el trasbals de les hores es faci més lleuger.

    ResponElimina
  2. Quan tornes et fas una idea del viatge, quan tornes saps que vas partir cap el retorn...

    ResponElimina
  3. una cosa és segura, dormir al llit de casa acabat de fer i amb pluja com a so de son és una sensació perfecta

    ResponElimina
  4. Per fi! Veig que ja estàs enxarxat.
    Pel que fa al retorn, et diré que a mi em passa l'efecte setmana. Normalment, quan sóc en un viatge i aquest arriba a la seva setmana de duració, m'entra un desig inexplicable de retornar a casa. Només he superat aquesta sensació l'any 2003, quan vaig fer el camí de Santiago -o Sant Jaume-.
    A reveure.

    ResponElimina
  5. Benvingut al despertar suau del somni que et porta a l'altre somni. Ja ho saps: que tota la vida és...

    ResponElimina

Digues, digues...