Una màquina...

...de fer poemes...

5 comentaris:

  1. És gairebé tant obscena com una màquina de donar petons.

    Original, sens dubte, però una mica cínica pel meu gust.

    ResponSuprimeix
  2. No ho hauries d'haver divulgat: saps quans poetes catalans s'hi apuntaran?
    Clar que, d'altra banda, el resultat serà millor i tot...

    ResponSuprimeix
  3. A El Forat van fer la màquina per a fer poemes en català, a partir d'aquesta..

    ResponSuprimeix
  4. elquemaietvaigdir: tota la poesia és una mica obscena, no?

    pere: no calia que ho divulgués; has llegit mai els originals que arriben als jurats dels premis?

    Anònim: tens raó, i els resultats són espectaculars:

    Remor de l'aigua clara

    La nit es trenca
    paraula mai escrita
    només resta un segon
    esqueix de romaní
    remor de l'aigua clara
    damisel·la de cristall
    cançó aspra dels voltors
    vidre que talla
    crit que trenca el meu timpà
    gotes de rosada al coll
    un poema estripat
    no sé qui sou
    paisatges primitius
    empassant-se els records

    ResponSuprimeix
  5. Sí Quim, sí. També m'ha tocat llegir-ne un grapat.

    ResponSuprimeix

Digues, digues...