elquemaietvaigdir: tota la poesia és una mica obscena, no?
pere: no calia que ho divulgués; has llegit mai els originals que arriben als jurats dels premis?
Anònim: tens raó, i els resultats són espectaculars:
Remor de l'aigua clara
La nit es trenca paraula mai escrita només resta un segon esqueix de romaní remor de l'aigua clara damisel·la de cristall cançó aspra dels voltors vidre que talla crit que trenca el meu timpà gotes de rosada al coll un poema estripat no sé qui sou paisatges primitius empassant-se els records
És gairebé tant obscena com una màquina de donar petons.
ResponEliminaOriginal, sens dubte, però una mica cínica pel meu gust.
No ho hauries d'haver divulgat: saps quans poetes catalans s'hi apuntaran?
ResponEliminaClar que, d'altra banda, el resultat serà millor i tot...
A El Forat van fer la màquina per a fer poemes en català, a partir d'aquesta..
ResponEliminaelquemaietvaigdir: tota la poesia és una mica obscena, no?
ResponEliminapere: no calia que ho divulgués; has llegit mai els originals que arriben als jurats dels premis?
Anònim: tens raó, i els resultats són espectaculars:
Remor de l'aigua clara
La nit es trenca
paraula mai escrita
només resta un segon
esqueix de romaní
remor de l'aigua clara
damisel·la de cristall
cançó aspra dels voltors
vidre que talla
crit que trenca el meu timpà
gotes de rosada al coll
un poema estripat
no sé qui sou
paisatges primitius
empassant-se els records
Sí Quim, sí. També m'ha tocat llegir-ne un grapat.
ResponElimina