Kurt Tucholsky


«Ells s’omplen la boca cridant: “En nom d’Alemanya...!” Exclamen: “Nosaltres estimem aquest país, només nosaltres l’estimem!” No és veritat.
»En patriotisme ens deixem superar per aquells... nosaltres tenim un sentiment internacional. En l’amor a la nostra terra, per ningú... ni tan sols per aquells, a nom dels quals s’ha inscrit el país en el registre de la propietat. És nostre.
»I tan odiosos com em són aquells que —a l’inrevés que els nacionalistes— no troben absolutament res de bo en aquest país, ni un pèl de bo, ni el bosc, ni el cel, ni les ones... amb la mateixa decisió ens guardarem de caure, per exemple, en el patriotisme. Ens en riem de les banderes... però estimem aquest país. I tal com les agrupacions nacionalistes fan sonar els timbals pels camins... amb el mateix dret, exactament amb el mateix dret, nosaltres, nosaltres que hem nascut ací, nosaltres que escrivim i parlem millor l’alemany que la majoria d’aquells ases nacionalistes... exactament amb el mateix dret ens apropiem de rius i boscos, de platges i cases, de clarianes i prats: és el nostre país. Tenim el dret d’odiar Alemanya... perquè l’estimem. Ens han de tenir en compte, quan parlen d’Alemanya, a nosaltres: comunistes, joves socialistes, pacifistes, amants de la llibertat de tota mena; cal que pensin en nosaltres quan pensin en “Alemanya”... fóra molt fàcil de fer com si a Alemanya només existissin les agrupacions nacionalistes.
»Alemanya és un país dividit. Nosaltres en som una part.»

De Kurt Tucholsky: «La nostra terra», a Entre l'ahir i el demà. Traducció de Jordi Jané. Quaderns Crema; Barcelona, 2003.

1 comentari:

Digues, digues...