Amazona


Hi havia una amazona...

I Toulouse-Lautrec la va pintar:



I també Marc Chagall:



I l'escriptora Rachel Field en va fer un poema:

Equestrienne

See, they are clearing the sawdust course
For the girl in pink on the milk-white horse.
Her spangles twinkle; his pale flanks shine,
Every hair of his tail is fine
And bright as a comet’s; his mane blows free,
And she points a toe and bends a knee,
And while his hoofbeats fall like rain
Over and over and over again.
And nothing that moves on land or sea
Will seem so beautiful to me
As the girl in pink on the milk-white horse
Cantering over the sawdust course.

I Natalie Merchant —ai, aquesta dona...— hi va posar música:




I en Jaume —amb qui comparteixo unes quantes passions confessables— em va animar a traduir-lo.

I, ves, m'ha quedat així:

Amazona

Mireu, netegen la pista de serradures
per a la noia de rosa sobre el cavall blanc com la llet.
Els seus lluentons centellegen. Els flancs pàl·lids del cavall brillen,
cada pèl de la cua és fi
i brillant com un estel, la crinera voleia lliure,
i ella assenyala un dit del peu i vincla un genoll,
mentre els cascos cauen com la pluja
una vegada i una altra i encara una altra.
I res del que es mou a la terra o al mar
em sembla tan bonic
com la noia de rosa sobre el cavall blanc com la llet
que galopa a la pista de serradures.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Digues, digues...