I Toulouse-Lautrec la va pintar:
I també Marc Chagall:
I l'escriptora Rachel Field en va fer un poema:
Equestrienne
See, they are clearing the sawdust course
For the girl in pink on the milk-white horse.
Her spangles twinkle; his pale flanks shine,
Every hair of his tail is fine
And bright as a comet’s; his mane blows free,
And she points a toe and bends a knee,
And while his hoofbeats fall like rain
Over and over and over again.
And nothing that moves on land or sea
Will seem so beautiful to me
As the girl in pink on the milk-white horse
Cantering over the sawdust course.
I en Jaume —amb qui comparteixo unes quantes passions confessables— em va animar a traduir-lo.
I, ves, m'ha quedat així:
AmazonaMireu, netegen la pista de serraduresper a la noia de rosa sobre el cavall blanc com la llet.Els seus lluentons centellegen. Els flancs pàl·lids del cavall brillen,cada pèl de la cua és fii brillant com un estel, la crinera voleia lliure,i ella assenyala un dit del peu i vincla un genoll,mentre els cascos cauen com la plujauna vegada i una altra i encara una altra.I res del que es mou a la terra o al marem sembla tan boniccom la noia de rosa sobre el cavall blanc com la lletque galopa a la pista de serradures.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Digues, digues...