Jesús Moncada i l'alta literatura...

Abans em deies que t’havia agradat força l’autobiografia d’Agatha Christie. Em pots concretar una mica els teus gustos literaris?

Com la majoria de la gent, m’alimento gairebé exclusivament d’alta literatura, com, per exemple, anuncis de cotxes, subtítols de videoclips, diaris esportius, revistes del cor, impresos per a la declaració de la renda, esqueles mortuòries, factures d’electricitat, guies telefòniques, horaris d’autobusos o publicitat d’entitats bancàries que em prometen la lluna. L’última obra mestra que vaig llegir era el manual de funcionament d’un ordinador. L’havia traduït (d’una versió hongaresa del japonès) un italo-guineà, que havia après el català durant una escala tècnica d’un parell d’hores a Islàndia tot prenent cafè amb un canadenc que havia estat tres dies a Barcelona en una convenció de pelleters: una meravella… De tant en tant, però –només a tall de distracció, que consti, i sempre d’amagot perquè no vull donar mal exemple–, fullejo literatura barata: coses lleugeres, intranscendents, gairebé frívoles (Homer, Rabelais, Montaigne, Balzac, Villalonga, Calders, Kazandzakis, Baroja, Valle-Inclán, Carpentier, Txèkhov, Shakespeare, Maria Barbal, Pratolini, Sergi Pàmies, Tomasi de Lampedusa, Quim Monzó, Josep Pla, Flaubert, Pep Albanell, Mercè Rodoreda, Mikhail Xólokhov, Carlo Levi…). Et confesso que els he llegit més d’una vegada; alguns, fins i tot moltes vegades. I això que sempre juro que no reincidiré, però sóc feble, ho reconec. No faig prou bondat, tanmateix –què hi farem?–, tots tenim defectes… Ara bé, et prego que no ho publiquis a l’entrevista. Quina vergonya! ¿Què diria la gent si s’assabentés que llegeixo aquesta mena d’autors i que, a sobre, m’agraden?


De BIOSCA, Mercè i CORNADÓ, M. Pau, “Jesús Moncada: el riu de la memòria”, a Escriptors d’avui. Perfils literaris, 1a sèrie, Lleida:Ajuntament de Lleida, 1992, pàg. 45 -51.
Via Espais literaris de Jesús Moncada.


[La meva contribució a la iniciativa del blog Saragatona.]

6 comentaris:

  1. Magnífica aportació, Quim! Confesso que a vegades també llegeixo Moncada i que, sempre, m'agrada. Que quedi entre nosaltres.

    ResponElimina
  2. I de vicis literaris cadascú en té els seus i sovint són inconfessables! :-)

    ResponElimina
  3. pere: Gràcies, Pere! I a mi. Queda entre nosaltres...

    vpamies: Ai, si la meva biblioteca pogués parlar...

    ResponElimina
  4. Extraordinària, la ironia d'en Moncada. De fet és ben cert que declarar amor per la literatura cada cop fa riure més gent.
    Salutacions!

    ResponElimina
  5. David: Sí, fa riure, però em sembla que la literatura és l'única pàtria possible, vull dir l'única en què no fa cap vergonya de viure...

    ResponElimina
  6. És cert, les altres pàtries acaben decebent.

    ResponElimina

Digues, digues...