Llegeixo High windows, de Philip Larkin, en la versió del poeta i traductor Marcel Riera que ha publicat Labreu. Com explica Marcel Riera al pròleg, jo també coneixia poc i malament l'obra de Larkin. Gràcies a Finestrals, però, frueixo de versos com:
M'ha agradat de trobar en Finestrals una imatge que ja havia trobat en l'obra de Ramon Farrés, a Trenta-set poemes en forma de finestra, i que m'havia fascinat especialment en un poema, d'un poemari posterior, El present constant, que ja vaig citar aquí:
Una imatge que Ramon Farrés explica en un text del 2001 i que publica en Els marges, número 85, de la primavera de 2008:
De cop i volta al meu voltant tot són finestres obertes. O abismes.
En una recomanació del Llibreter, que m'apunto.
En un text que no coneixia, i gràcies a Enric Blanes: "La mirada des de la finestra".
O en un poema de Kepa Murua:
Em sembla que l'essencial —una imatge, un concepte, la feliç combinació d'unes quantes paraules— és a l'abast de molt pocs, d'aquells que saben mirar i veure, d'aquells que saben que el més important és el que hi ha entre dintre i fora, el que hi ha enmig, el que no és enlloc i és a tot arreu, allò que s'ha de saber veure. Com Larkin, com Farrés, com Pavese, com Ferrater, com Murua, com Calvo, com altres...
I a l'instant, més que paraules m'afiguro uns finestrals:
els seus vidres fulgents de la llum al zenit
i, més enllà, l'aire blau i fondo, que és fals
i no és enlloc, i que és infinit.
[Actualització: En Jesús -gràcies!-, de Perure Alfonso, m'ha fet saber que Josep Porcar en va fer un post i un videopoema, que recomano.]
M'ha agradat de trobar en Finestrals una imatge que ja havia trobat en l'obra de Ramon Farrés, a Trenta-set poemes en forma de finestra, i que m'havia fascinat especialment en un poema, d'un poemari posterior, El present constant, que ja vaig citar aquí:
No hi ha ningú darrere els mots:
finestra, espai, música, jo.
Dir el que no veig, l’estela
de mi mateix, silenci.
Darrere els mots no hi ha ni déu.
"Però els poemes, com les finestres, no tan sols permeten mirar en dues direccions: de dintre cap a fora i de fora cap a dintre, sinó que a més reflecteixen la imatge de qui mira: com quan mirem per la finestreta del tren i, sobreposat al paisatge exterior, veiem el nostre propi rostre reflectit al vidre, de la mateixa manera el poeta queda reflectit a la superfície del poema que presenta una determinada visió del món, i, si el poema reïx, també el lector s'hi podrà reconèixer en contemplar el paisatge que li ofereix el poeta."
De cop i volta al meu voltant tot són finestres obertes. O abismes.
En una recomanació del Llibreter, que m'apunto.
En un text que no coneixia, i gràcies a Enric Blanes: "La mirada des de la finestra".
O en un poema de Kepa Murua:
El secreto
A tientas abrió la ventana
y se puso a mirar
el tejado rojo y el cielo azul.
En la penumbra
a pensar en voz baja
sobre su secreto.
Ventanas son el miedo
lo que se escribe
sentirse bien cada día.
Ventanas son los sueños,
el deseo sin tiempo
insolente como el conocimiento.
I fins i tot en un poema de Lluís Calvo, "Miralls", perquè els miralls també són finestres:
"No diguis qui ets:
simula que hi ha un rostre al vidre.
I mira, amb nitidesa, el món. Calfreds."
Em sembla que l'essencial —una imatge, un concepte, la feliç combinació d'unes quantes paraules— és a l'abast de molt pocs, d'aquells que saben mirar i veure, d'aquells que saben que el més important és el que hi ha entre dintre i fora, el que hi ha enmig, el que no és enlloc i és a tot arreu, allò que s'ha de saber veure. Com Larkin, com Farrés, com Pavese, com Ferrater, com Murua, com Calvo, com altres...
Alço la mirada. Miro per la finestra. Em pregunto qui és l'home que em mira que hi ha entre les Agudes i jo: finestres...
col·lecciono finestres, fotografies, descripcions i pensaments vinguts a l'hora de mirar per una finestra. me n'acabes de regalar unes quantes, gràcies :)
ResponEliminaL'"oracle" em demana que escrigui Ticho, em pregunto si en Ticho Brahe començà per mirar els estels des d'una finestra i es començà a fer preguntes.
Hola, Quim: Josep Porcar havia fet videopoemes de tres obres de Larkin: «High windows», «The old fools» i «Deceptions».
ResponEliminaClidice: Ja se sap, les finestres, així que comences a obrir-ne...
ResponEliminaJesús: Moltes gràcies! Ara mateix "actualitzo" el post.
Oh, quin post has fet! Meravellós! Hi tornaré més d'una vegada a rellegir-lo.
ResponEliminanovesflors: gràcies, moltes gràcies, un comentari molt estimulant, de debò...
ResponEliminaHola Quim, potser l'home que et mirava era jo, el veí de dalt...
ResponEliminaSalut i segueix així. És un autèntic plaer llegir-te.
anònim: el veí de dalt? Del carrer de dalt? Del pis de dalt? De més amunt? Ticho Brahe?
ResponEliminaHola Quim,
ResponEliminatot just avui he topat amb aquest teu comentari, que m'ha fet molta il·lusió!
Has demostrat ser un dels meus lectors més atents.
Records.
Ramon Farrés
Ramon Farrés: Hi ha lectors atents perquè hi ha escriptors que obren finestres —o abismes— i que cal llegir amb atenció. Per cert, un llibre nou, aviat?
ResponEliminaUn llibre nou sí. Aviat? Relativament, espero...
ResponEliminaR. F.
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina