Fer la viu-viu

Dies de calor i xafogor, fins i tot a Arbúcies, on en teoria les nits són fresques; dies de pujar i baixar, de tren, de cotxe de línia... De molta feina. Un parell de projectes engrescadors —i de deixar-hi moltes hores—, unes quantes traduccions inútils i una tongada excepcional de lectures addictives —Bouillier, Erra, Littell, Bolaño, Kertész, Vigevani, Rodoreda, Hariman, Salvat, Kluge, Peixoto, Platónov, Ozouf, Lara, Ugresic, Bello...— absorbeixen el temps de què disposo. El blog vegeta, abandonat, mig en silenci, mig en blanc... Per anar fent la viu-viu reciclo material antic, copio i enganxo, aprofito notes escrites a rajaploma del bloc —amb ce— que anomeno Quadern del pla de la Margarida...

11 d'abril.- Els nens —el seu i els tres meus— dormen. L'amistat és una llarga conversa interrompuda. Sobretaula amb M. M. és un amic, editor, escriptor, crític, bloguer, traductor, corrector també... Diferències: M. és brillant, M. té temps per a gairebé tot. Reprenem una vella conversa interrompuda. Recordem la prehistòria, revistes literàries sense història, lectures al·lucinades, grotescos consells de redacció, nits de cerveses en bars foscos, converses extraterrestres, poetesses estràbiques i excèntriques, sòrdides presentacions en família, llibres inimaginables, novel·les impossibles a quatre mans, l'editor llardós que ens malpagava els informes de lectura, una editora que volia portar-nos sí o sí al seu apartament... Damunt de la taula, cervesa del Montseny, aigua d'Irlanda, rialles, llibres, lectures, revistes, projectes... M. viu, com pot, de la literatura; jo, de la literatura grisa de l'administració. M. té una teoria curiosa. «El problema», diu M. —i fa temps que ho diu—, «no és de la literatura; el problema és dels crítics literaris. La felicitat depèn de dues coses, fonamentals: de cagar cada dia i de follar de tant en tant...» M. agafa el suplement cultural d'un diari: «Fixa't, veus, la majoria de crítics literaris d'aquest país o tenen problemes de restrenyiment o follen poc...» De vegades, M. és una mica poca-solta...

Però, en el fons, M. és un paio normal, com tothom:



14 comentaris:

  1. Un líder espiritual és M. ja li ho pots ben reconèixer! ^^ però aquest problema no només el pateixen els crítics literaris ... :)

    ResponElimina
  2. Clidice: Cert, qui diu crítics literaris diu... bibliotecaris?, mestres?, cambrers?, presidents de govern?

    ResponElimina
  3. doncs si, que hi ha molt de fluid retingut i això, com tots els fluids, si es retenen es tornen agres ;P Bon agost!

    ResponElimina
  4. Maldito, diga nombres, DIGA NOMBRES. ¿Quién es M.? ¿Quién es el editor? Y ¿la editora? Diga el nombre de la editora...

    F.

    ResponElimina
  5. Ep, q tal?
    La teva llista d'autors estiuencs és francament potent.
    M sembla un paio molt lúcid, o dit d'una altre manera un home amb una ment molt clara.
    La versió de Manel: un bon grup emergent i una bona versió.
    Reciclar material antic no és dolent...et pots retrobar amb petits tresors que havies oblidat, oi?

    ResponElimina
  6. Clidice: sí, i es fa un tap...

    F.: I vós em demaneu noms, senyor F., precisament vós?

    Gabriel: Un trajecte d'hora i mitja fins a la feina són moltes hores de lectura. Sí, és un luxe tenir amics com M. De fet, és un luxe tenir amics. En el meu cas reciclar és una qüestió de carpetes: hi ha coses que guardo en una carpeta i coses que guardo en una altra carpeta, i el temps tria...

    ResponElimina
  7. Peixoto, genial.
    El teu amic M. tot un descobriment
    :)

    ResponElimina
  8. elquemaietvaigdir: sí, Peixoto t'agrada molt o no t'agrada. Has llegit Hoje nao?
    En M. és molt M.

    ResponElimina
  9. L'hauré de buscar...
    vaig llegir "Una casa en la oscuridad" i no vaig dormir fins que vaig poder parlar amb ell.
    Suposo que sóc de les que els agrada molt
    :)

    ResponElimina
  10. com no havia caigut mai aki si es un post precios, introducio, notes, cançó. precios.

    ResponElimina
  11. Certament comparteixo els comentaris. Ara, que ningú hagi fer referència a "nits de cerveses en bars foscos"... Vet aquí com M. esdevé encara més gran!

    ResponElimina
  12. Elquemaietvaigdir: Hi... has... parlat?!!!!

    Déjà vie: Moltes gràcies; casa meva és casa teva...

    Belart: Sí, hi ha més M. que hi podrien fer referència, oi?

    ResponElimina
  13. Bien sur. Té un castellà molt dolç.
    :)

    ResponElimina
  14. Fantàstic el post, comparteixc la teua opinió.

    ResponElimina

Digues, digues...