Bloomsday

Un bloomsday poc bloomsday.

A les sis del matí una llum esmorteïda es filtra per la persiana que em vaig oblidar de tancar. Etcètera. M'hauria d'afaitar però encara no fa una setmana que. Fins d'aquí un mes potser. La dutxa sense sabó gairebé només un raig aigualit de sànex. Roba per plegar. Calçotets, calcetes, pantalons, samarretes. Comencen a aparèixer criatures famolenques. I la nevera, de vacances. Ni llet ni cacaolat ni galetes ni cereals ni. Ni un rosegó de pa. Al carrer. Amb el moneder i arrossegant una criatura lleganyosa. El pakistanès de guàrdia, tancat. Giracua. Al forn, al forn..., al forn! Una barra de quart, un litre de llet, pastes... Deixo la bossa, les lleganyes i els nens a casa, amb la taula parada. Corro cap al metro. Compro el diari. El metro és un desert i un llibre. Santandreu fabraipuig sagrera navas clot glòries marina arcdetriomf... A la feina. Esmorzo amb una amiga i un diccionari d'onomatopeies. Després, castigat de cara a l'ordinador. Els polítics parlen de la nació... Les nacions, totes les nacions —també els estats, que són nacions amb exèrcit— són mentida, i cadascú es creu la mentida que més li convé. I a viure. I jo només sóc un vot. Sense nació. Les onze: m'escapo de la feina... Arcdetriomf marina glòries clot navas sagrera fabraipuig. Escola. Logopeda, psicopedagog, eap: disfunció del llenguatge, alàlia, dislàlia, al·lolàlia, ecolàlia, glossolàlia, raralàlia, rinolàlia, paralàlia, psicolàlia... Massa làlies i massa tard per tornar a treballar. Dinar de feina a can rabasseda, menú de bloomsday. Jamesjoycejo. A les tres, corro una altra vegada cap a l'escola. Les criatures famolenques volen berenar. Comprem entrepans i sucs. Els carrego al cotxe i cap a l'AP7. Avui tampoc no ens podrem anar a banyar. Arribem tard a Girona. Busquem la Clínica Bofill. El meu vuitè nebot és una neboda, petita, dosquilosipoc de plor. La mare i el pare, radiants. Els meus fills pregunten... No els podem explicar res dels seus parts. Arriba més família. Massa enrenou per a una partera. Sortim a passejar. Girona era una ciutat preciosa; i ara és un gran centre comercial. Sopem en una pseudopizzeria: pseudopizzes i pseudopasta de centre comercial. Es fa tard... A les deu arribem a Arbúcies. Pujo els nens adormits a les seves habitacions. Improviso uns pijames. Xafogor. Insectes. No he llegit gaire, avui. I no llegiré gaire més. Preparo una bossa amb roba de muntanya. A la nevera només hi ha una moritz i a l'estudi, un ordinador. Tinc una cita amb el senyor Portnoy i amb el senyor Joyce i amb el senyor Bloom i amb la senyora Bloom i amb el senyor Dedalus. Dormiré poc. La nit és llarga, llarga com un dia sense

Arbúcies, 16 de juny de 2009

12 comentaris:

  1. Més aviat babyboomsday, no? :) Em sembla que el meu bloomsday de l'any que ve s'assemblarà molt a aquest! Va bé llegir-lo per anar-s'hi fent a la idea.

    ResponSuprimeix
  2. Wow!, Boom!, Bo!... M'agrada.

    Tina: Això vol dir que... o fas panxa o fas cua... Enhorabona!

    ResponSuprimeix
  3. Exacte! :) Si llegeixes el meu bloomsday ho esbrinaràs! ;)

    ResponSuprimeix
  4. Nuestros caminos se rozaron el 16... aunque creo que todos estábamos en el mismo día, en el mismo lugar, en la misma historia... muchas gracias por tu colaboración.

    ResponSuprimeix
  5. Caram! A mi també m'ha agradat molt. M'ho he passat millor que quan llegia Joyce de veritat -vaig deixar l'Ulisses inacabat, cosa que em dol.

    ResponSuprimeix
  6. Portnoy: creo que "estamos" en la misma historia, gracias por la iniciativa

    Ma-Poc, Antartica, E., Joan: gràcies, m'agrada que us encanti i m'encanta que us agradi

    Joan: Gràcies, i no pateixis, que l'Ulisses sempre hi és...

    ResponSuprimeix

Digues, digues...