Gener

Els nens han tornat a l'escola —la petita, plorant— i jo he tornat a la feina. He passat vint dies pràcticament desconnectat; he llegit poc i no he escrit gaire. Els reis macs de Lorien no em van portar cap llibre, cap, dels que demanava —i diria que no m'he portat gaire malament, aquest any—; potser l’any que ve...

Em van portar, això sí, una nevada generosa:


I també un dels discos que havia demanat, que encara no he pogut escoltar; un jersei polar, que m'anirà la mar de bé per als vespres freds i humits d'Arbúcies, i un quadern Moleskine —m'agraden més els Miquelrius, a mi, però els reis, ja se sap, fan el que volen...—, que no sé si faré servir.

Escriure és una manera com qualsevol altra de perdre el temps. Un dia d'aquests farà quatre anys que, des d’aquí, perdo el temps en públic, que és perdre el temps en companyia, i per això no em reca. Escriure és despullar-se, i despullar-se pot ser una trista rutina trista de paraules o, de vegades, un estimulant joc verbal; el millor, però, el més excitant, és que et despullin, que les paraules et despullin, dolçament o arravatadament, a mesura que escrius...

6 comentaris:

  1. Sento això dels llibre, sí que sap greu que els Reis aquests de Lorien no hagin passat per la llibreria. A mi m'han portat els 18 que he demanat. En una caixa enorme, i tots embolicats individualment a dintre. Va ser molt emocionant anar desembolicant-los un a un. També em van portar un disc, però es van equivocar d'intèrpret... no es pot tenir tot.
    El que sí t'envejo és la nevada. I subscric això de "perdre el temps en públic".
    Bona entrada d'any.

    ResponSuprimeix
  2. Renoi, divuit llibres de cop! Quin bon començament d'any! I quina enveja!

    ResponSuprimeix
  3. hola, em pots dir d'on es aquesta imatge tant maca d'arbúcies?
    gràcies i per cert felicitats pel blog.
    pere

    ResponSuprimeix
  4. Pere: la foto és del carrer de Can Pons, també conegut per carrer del Pla de la Margarida, darrere del camp de futbol.

    ResponSuprimeix
  5. Amb aquest despullar dolç i arrabatat de paraules m'has estarrufat el pèl del clatell

    ResponSuprimeix
  6. Ja ho diuen, ja, que la gent d'Arbúcies sou gent d'astúcies! Havia passat esporàdicament pel teu bloc i un dia vaig intentar deixar-hi un comentari, però no me'n vaig acabar de sortir. L'enhorabona perquè el despullament de què parles --fet, tot s'ha de dir, sense gota de sensacionalisme; de manera distanciada i molt elegant-- té, al meu entendre, un alt valor literari.

    ResponSuprimeix

Digues, digues...