El punt g

Que la literatura —la 0.0, la 1.0, la 2.0, la..., la literatura, en fi, que no hi veig gaire diferències, jo...— està en crisi —o en un procés de desacceleració— ho demostra el fet que cada dia s'escriuen més llibres, se'n publiquen més, se'n venen més; que cada dia es creen noves editorials, noves col·leccions, noves revistes, nous projectes... Potser es llegeix poc, però, per poc que es llegeixi, es llegeix més, molt més, que fa cent anys, bastant més que en fa vint-i-cinc i una mica més que en fa deu.

Però volia parlar de llibres, de literatura, jo, no de números. Arribo a casa i em trobo la bústia plena. Plena de llibres. De llibres! En plena revolució 2.0! A l'època dels blogs, dels pdf, dels issuu... De llibres! De paper, i cartró, i tinta... De llibres, fins i tot, amb dedicatòries manuscrites dels autors. Increïble! En Jaume Subirana —gràcies, Jaume— em fa arribar el llibre que —excel·lentment, com sempre— ha traduït, Un mes i altres poemes, de Berta Piñán; en Josep Porcar —gràcies, Josep—, Els estius, un llibre amb molta història; Cossetània Edicions —gràcies, també—, el Llibre, i F. —gràcies, F.— el seu llibre deliciós, finalment.

Pujo a casa, doncs, quatre llibres, quatre llibres més, que van a parar al capdamunt de la pila de llibres per llegir a poc a poc —que n'hi ha una altra, de pila, la dels llibres per llegir de pressa de pressa—; quatre llibres de cartró i de paper i de tinta, amb dedicatòries manuscrites dels autors, que, lentament, sense pressa, per poder-ne fruir cada paraula, cada lletra impresa, cada espai en blanc, llegiré —o rellegiré— amb emoció, en plena crisi —o desacceleració— de la literatura...

Aparco els llibres, de moment, i engego l'ordinador. Com que la crisi —o desacceleració— de la literatura és un fet, em trobo la bústia inundada d'ofertes per allargar el penis, de viagres miraculoses, de negocis rodons..., i de llistes de novetats literàries, de ressenyes de llibres, de propostes de lectura, d'invitacions a lliuraments de premis, de convocatòries a recitals poètics, de presentacions de llibres, de tertúlies literàries, de savis articles savis de savis que parlen de la crisi —o desacceleració— de la literatura... Pobre de mi, hauria de viure unes quantes vides per llegir tot el que m'agradaria llegir, i unes quantes vides més per poder atendre tots els compromisos...

Les reunions de més de dos «intel·lectuals» em posen molt nerviós, histèric; després d'uns quants dies —massa— de canvis, de nervis, d'excitació i neguit, m'estimo més quedar-me a casa i llegir...

Pel que fa a la literatura, si hi ha cap discussió teòrica del segle passat que hagi quedat resolta definitivament és que Jauss —Hans Robert— tenia raó: el cercle d'això que s'anomena literatura el tanca el lector o lectora; que, és cert, no hi ha obra literària sense escriptor o escriptora —que és, de fet, el primer lector o lectora de l'obra, no?—, però que és el lector o lectora —cada lector, cada lectora— qui finalment hi troba, si n'hi ha, el diguem-ne punt g.

Em sembla que avui, més que d'escriure, doncs, tinc ganes de dedicar-me a obrir llibres... de paper, que llegir en pantalla cansa la vista i destrossa les cervicals, i llegir segons què, a més, glups, esborrona...


3 comentaris:

  1. No és difícil trobar el punt g d'un llibre de cartró, paper i tinta. Només cal un ambient tranquil o, si més no, un esperit tranquil, obrir el llibre a l'atzar, tancar els ulls i olorar les pàgines. És un dels petits plaers que mai no donarà una pantalla.

    ResponElimina
  2. L'avantatge dels llibres és que no t'has de preocupar gaire si són en alta resolució, si tenen bluetooth o si els suporta la teva targeta gràfica.

    L'únic problema és que un llibre pèssim és més complicat d'abandonar que una mala pel·lícula, ja que el llibre, vulguis que no, manté un cert component de batalla - pels meus nassos que me l'acabo -.

    A part d'això, espero la lectura dels teus nous llibre sigui profitosa.

    Una salutació

    ResponElimina
  3. Suposo que hauria d'aprendre a escriure't somriures com els de la Gioconda.

    ResponElimina

Digues, digues...