Bar Puerto

Avui ha estat un dia dur de debò. A les quatre la T. s'ha despertat, ha demanat un biberó i s'ha tornat a clapar. Però jo no. El tren de la son se m'ha escapat. Els nervis. A dos quarts de deu havia de fer les últimes proves de les últimes proves. I a les nou ja era a lloc. Tancat fins a tres quarts de quatre. D'aquí (a) dues setmanes, el resultat. Em conformo amb aprovar —potser no és gaire normativa aquesta construcció, d'acord, però l'alternativa..., no ho sé, em sembla artificiosa. A les quatre he agafat una bici del bícing i he anat fins a la Laie. Ara que tindré gairebé tot el temps del món —tot el temps del món que no treballi, tot el temps del món que em deixin els meus fills i les diverses obligacions— per llegir —i per escriure, més i millor— amb normalitat —si llegir és una normalitat—, m'ha semblat que ho havia de celebrar. Ho he celebrat, doncs, gastant-me seixanta euros en llibres; en quatre llibres, no us penseu: dos llibres d'aquells-que-has-de-llegir-perquè-tot-déu-els-ha-llegit i dos d'aquells-que-no-llegirà-ni-déu; quatre llibres d'autors vius!; tres novel·les i un llibre de poesia; quatre llibres en tres llengües diferents... Potser un dia d'aquests, si m'agraden prou, si em vaga, en parlaré. Després he passat per l'escola a buscar els nens; hem anat cap a casa; hem sopat; els grans han volgut veure la segona part el Barça i no els he sabut dir que no —diu que ha guanyat. He desat tots els apunts, les fotocòpies i les fitxes al prestatge més alt i més polsós de l'armari. Estic rebentat. Demà m'espera un altre dia dur, a la feina. Però me n'aniria a fer una cervesa al Bar Puerto...


Escolteu la cançó, si voleu.

Aspaldi-aspaldi saldu neban arima,
soilik geratzen jat gorputza.
Bizitzak askotan kolpatu nau baina
oraindik libre daukat bihotza.

Etorri zaitez, erdu, eskua emoizu,
goazen biok Bar Puerto aldera.
Sinistu, hangoa beste mundu bat dala.
Haindik ihes egin beharrik ez da.

Ondo zagoz zu.
Ni ondo nago,
izan gaiten hobeto.

Ikusiko ditugu uretan baleak,
ipurdi gizenak dantzan.
Entzungo, ume denborako kontu zarrak
itsaslamien ahotan.

Goazen, goazen, lehen bait lehen Bar Puertora,
naufrago galduen irlara.
Ez isiotu surik, ez egin seinalerik,
bueltako txaluparik ez da.


Em vaig vendre l'ànima fa molt de temps,
només em queda el cos, ara.
La vida m'ha maltractat, és cert,
però el meu cor encara és lliure.

Acosta't, vine, dóna'm la mà.
Anem-nos-en plegats al Bar Puerto.
Creu-me, allò és un altre món.
Ningú no té la necessitat de fugir-ne.

Estàs bé,
estic bé;
podríem estar millor.

Veurem les balenes,
culs enormes que ballen al mar.
Tornarem a escoltar, contades per sirenes,
les històries que vam viure d'infants.

Anem-nos-en,
anem-nos-en al Bar Puerto,
a l'illa dels nàufrags perduts.
No encenguis fogueres, no facis senyals,
no hi ha vaixells per tornar-ne.


9 comentaris:

  1. Excel·lent, excel·lent, ha acabat per fi els exàmens. Això per si sol ja és una victòria.

    ResponElimina
  2. Subal: Diguem-ne una «victorieta». Això..., hi havia una cervesa pendent, oi?

    ResponElimina
  3. Home, miri, avui mateix em trobarà a l'Orinal. Res em plauria més que poder beure-la amb vostè...

    ResponElimina
  4. Subal: miri, avui no pot ser; no és fàcil de trobar un cangur... I no digui mentides, home!

    ResponElimina
  5. Oh, vaja... bé, ja sap que els dimecres, toca Orinal. I mentides, ni una, senyor Emgiro. Ganes que tinc d'explicar-li aventures dovlatovianes, i que vostè m'expliqui quins dos llibres-d'aquells-que-no-es-llegeix-ningú, que solen ser els millors...

    ResponElimina
  6. senyors, això ja sembla un xat eròtic. acabaran posant-me i tot

    ResponElimina
  7. vianant: us exciteu amb ben poca cosa...

    ResponElimina
  8. El que m'ha excitat a mi, aquest post, és l'enveja, pura enveja. Fa molt de temps que no vaig a firar-me a una llibreria... Hi hauré de posar remei!

    ResponElimina
  9. M'agrada llegir les teves quotidianitats, Emgiro.

    ResponElimina

Digues, digues...