Poetes
«Déu des del Sinaí va manar als homes que no usessin el Seu Sant Nom en va. No sé per què els poetes han d'ésser en aquest punt no diré més pecadors, però sí en tot cas menys discrets que els altres artistes (fora de certs músics). ¿Qui nega que en dos mots vivents, feliços, que ajunti un home, poeta o no, ha intervingut una il·luminació inefable? Però ¿no és així per a tota obra del treball humà fins el de l'artista més modest? ¿A què ve tanta fatuïtat per part de certs poetes —o de llurs turiferaris— i exclamar que perquè un vers els ha sortit sublim, ja són uns profetes pels quals Déu parla, i pretendre que verb i Verb són si fa no fa la mateixa essència i tenen la mateixa virtut? ¿No ens vénen igualment de Déu la intel·ligència i la raó i la voluntat i tot allò altre que certs ingenus o certs farsants volen bandejar del procés de la creació poètica, i que al capdavall no hi fan sinó vigilar per distingir el que és autèntic del que no ho és o sostenir el poeta en la seva accesi?»
«Claro, vieja amiga, he leído a Pound y Eliot y Cummings y soy capaz de derramar palabras elegantes, véase a continuación: la renquera espática del ensimismamiento en las frases metempíricas constituye la horquilla capciosa de los altos búlgaros, y yo soy el último en desacreditar o censurar el misterio y el descenso en barrena del lenguaje, es sencillamente que saliendo de los mataderos y las casas de putas marchito e impugnado con anticipo —la placenta debe desaparecer, y la intorsión y las divinas patrañas, y también... los eunucos, las algalias, los claustros de lacayos, los manantiales de lavanda, las sirenas oblicuas, todo aquello vilmente siroco y lloroso
debe desaparecer
debe desaparecer
debe desaparecer
y el precio de la sangre no es suficiente, ni la elegante huida a la carrera de conejos o ratas o genios—
mira: el juego ha terminado:
vamos a deshacernos de la grasa sobrante,
y a morir.»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Digues, digues...