Viatge

Des de casa fins a la parada del cotxe de línia, pel camí que voreja la riera, hi ha deu minuts de bicicleta; deu minuts que miro de fer passar ben a poc a poc, per emportar-me la fresca de quarts de set del matí, per fruir del silenci del remoreig de la riera i la piuladissa, perquè els ulls se m'omplin del verd que m'envolta. Arribo al poble quan s'apaga el ressò de les campanades de tres quarts. Lligo la bicicleta ben lligada sota el lledoner de la plaça. El perfum de les abèlies embafa el matí. Plovisqueja. A ca l'Abdul·lah —diria que s'ha d'escriure així— faig un cafè: nous veïns, vells costums... Veig que s'acosta l'autobús de la Hispano. Pago el cafè. Xucram, Abdul·lah! I fins aviat. Bon dia! Bon dia! Em busco un seient al costat de la finestra. Em poso els cascos. M'havia fet el propòsit d'aprofitar l'hora llarga del viatge per estudiar el capítol de jurilingüística del temari, o el de les oracions finals i causals, però la música —Shannon Wright, Jocelyn Pook, Ludovico Einaudi, Keren Ann, Joan Miquel Oliver—, el llibre que porto a la bossa —de Toni Mollà—, el paisatge que em persegueix, la llibreta amb massa fulls en blanc, la mica de son que em festeja les parpelles són una temptació massa forta...




1 comentari:

Digues, digues...