Entre «tema» i «tema» —quin calvari!—, llegeixo —rellegeixo— Pla. Per desintoxicar-me. O per intoxicar-me. També mentre em faig el sopar. I inclús —sí, inclús, que ara resulta, després d'haver-ho «corregit» tantes vegades, que és «correcte»— quan sopo sol. Que mireu que és trist, haver de sopar sol!, tristíssim... Josep Pla sopava sol molt sovint, al mas Pla. Potser per això la seva prosa és de vegades tan trista:
«Vull donar-te un consell. Si vols ésser desgraciada, el camí és el somni; si vols ésser feliç, entra a la voluptuositat en qualsevol de les seves formes: voluptuositat pel teu art, pel teu cos, pel teu sexe, per la teva casa, pels teus capricis, pels teus amors o pels teus fills. Marxar sense objecte, sense saber on vas, és un somni. Sovint em deies que anar-se'n és morir una mica. La voluptuositat, al contrari, exigeix molt de compte, concentració i afany per la realitat. Per assaborir-ho has de quedar-te. Tinc 35 anys. He somniat molt i he de confessar-te que encara no sé que és la realitat. És la meva gran desgràcia. No et desitjo una cosa semblant. Ti voglio troppo bene.»
La meva trista «realitat», avui, és que he de sopar sol. Ara estudiaré fins a tres quarts de deu. Desaré els apunts, tancaré les carpetes... I em plantaré davant la tele. Amb el sopar. Avui fan Annie Hall, que és una de les millors pel·lícules, crec, de l'homenet neuròtic que diu que aquests dies corre per aquí.
Si jo fos ell, però, em preocuparia per això del «problema sexual». Segons la segona edició del DIEC —gràcies, Víctor Ripoll!—, sembla que el penis només serveix, en els mamífers —i diria que Woody Allen és, encara, un mamífer—, per pixar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Digues, digues...