«El meu País és un desert que sovint m’atura el cor. Em resulta difícil alenar en presència del seu cos moribund, abandonat a la indiferència. Ens han vençut afablement, amb el nostre vistiplau, i tan sols romandrem en algunes paraules d’arqueòleg...»
«La literatura que escric vol travessar l’espai i el temps que m’ha tocat viure; intenta temptar-me perquè em crega singular a l’hora d’explicar la vida i donar-hi un sentit, i em crea la il·lusió de foradar el caos i l’absurd, tot i que siga amb una agulla de cap entortolligada. La literatura que escric em fa surar aspectes que ignorava posseir i, per tant, només és estrictament vàlida i necessària per a mi...»
De Vianant, de Rafa Gomar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Digues, digues...