La ciutat

Surto tard de la feina. En lloc d'anar cap a casa haig d'anar a l'òptica, que és a Barcelona. Em trobo, esclar, l'homenet petit i tímid, amb el barret, envoltat de policia i de curiosos, que a l'ombra de Santa Maria del Mar roda escenes d'una pel·lícula, diuen, però que sembla un sainet —subvencionat. M'agraden les seves pel·lícules, m'agraden molt, sobretot les que el títol és un nom propi: Manhattan, Annie Hall, Zelig, Hannah i les seves germanes, Alice... Però em fa una mica de llàstima veure en què s'ha —l'hem— convertit. El deixo amb els seus àngels i amb els seus dimonis. Pujo Argenteria amunt, plaça de l'Àngel, Llibreteria, carrer del Call, la Rambla... Barcelona bull. Com que avui no tinc —gaire— pressa —els nens són a Arbúcies, amb la C. i els avis—, vaig cap a Discos Castelló. Fa molt de temps que no em compro discos. Gràcies o per culpa de l'Emule i de l'Itunes. Abans d'entrar em poso un límit: 40 euros. Al cap d'una bona estona surto: 41,95 euros. Tres discos, tres estils, tres llengües, tres maneres de veure el món. Entro en una llibreria. Remeno. Llegeixo contraportades, primers paràgrafs... Les hores passen amb alegria. No em compro res. No tinc temps de llegir, ara. I tinc una pila considerable de lectures endarrerides que no sé quan podré començar. Em fa mal el cul, avui. Ahir em vaig haver de vacunar del tètanus. Un clau rovellat i traïdor em va travessar, de nit, el plàstic de la sola de la xancleta i em va foradar el peu. L'infermer que em va vacunar ja em va avisar. El cul. M'assec com puc. I em prenc un granissat de llimona. A la plaça Catalunya un estol de banderes roges... Un estol de banderes roges? Potser és que roden una altra pel·lícula. O un espot... La ciutat ha canviat; ja no és el que era. Jo també he canviat; ja no sóc el que era. No em sap greu. Les ciutats canvien, malgrat tot. Tot canvia. Tots canviem. Malament, si no. I tot continua igual. La ciutat és ara un batibull de gent diversa; però ja ho era, un batibull de gent diversa, i sempre ho serà. El canvi; la ciutat dels canvis. La millor ciutat del món: la ciutat puta i la ciutat senyora; la ciutat golfa i la ciutat elegant, la ciutat bruta i la ciutat neta; la ciutat dels okupes i la ciutat dels especuladors, la ciutat dels pispes i la ciutat dels lladres; la ciutat que atrau i la ciutat que repel·leix; la ciutat dels blancs, la ciutat dels negres, la ciutat dels foscos, la ciutat dels grisos, la ciutats dels rojos, la ciutat dels clars, la ciutat dels verds, la meva ciutat; la ciutat de la Rambla dels Estudis, la ciutat de la Rambla del Raval, la Prashan Rambla; la ciutat dels mòbils i la ciutat dels locutoris; la ciutat pobra i la ciutat benestant; la ciutat dels brètols i la ciutat dels gamberros; la ciutat cosmopolita i la ciutat provinciana; la ciutat del mar i la ciutat de la muntanya; la ciutat dels pisos pastera i la ciutat de les habitacions d'hotel a tres-cents euros la nit; la ciutat que m'agrada, la ciutat que m'irrita, la ciutat que vull, la ciutat que no em vol, la meva ciutat; la ciutat on viu la gent que estimo i la ciutat on viu gent que, potser, odio; la ciutat estranya, la ciutat normal; la ciutat on van néixer els meus pares, la ciutat on no ha nascut cap dels meus fills; la ciutat dels bars, la ciutat de les pixarades, la ciutat de les bicis, la ciutat del vici; la ciutat dels uns i la ciutat dels altres; la ciutat dels matahambres, de les pizzes, dels pintxos, de les coques de La Montserratina, dels kebabs, dels entrepans de pernil, dels xauarmes, dels rotllets de primavera... Les hores passen, el sol es pon. Tinc feina, encara. He de preparar la bossa per marxar. Demà. I deixar per uns dies la ciutat imperfecta, la ciutat que potser estimo, la meva ciutat...


13 comentaris:

  1. Doncs bon exili! la ciutat és viu millor pensada que viscuda.

    ResponSuprimeix
  2. ni ipods, ni ordinadors, ni naus espaials, ni llaunes de conserva, ni...
    la ciutat, el gran invent de l'home, la meravella que em fascina dia a dia!

    quin post tan bonic

    ResponSuprimeix
  3. Sí, és la ciutat contradictòria, també la meva i la llarga definició és d'allò més encertada!

    ResponSuprimeix
  4. Jauss,
    feia una reflexió semblant en un ppost de fa dos dies. Estimem la nostra ciutat i ens entristeix alhora.

    ResponSuprimeix
  5. Ara vinc d'acompanyar amb la moto una senyoreta amb rastes fins a una casa del Raval. He tornat per la Rambla (no estic segura de si podia o no, no sé si el meu vehicle està autoritzat).
    Al carrer Portaferissa, la meva àvia no sabria trobar la botiga de queviures dels seus pares... i la meva besàvia no trobaria el seu pis a Can Cottet... Què no trobarà un dia la senyoreta amb rastes?

    ResponSuprimeix
  6. Tant bé que estava jo en el meu poblet... i m'has fet venir gelets de la cité.
    Altres temps!
    La ciutat canvia, els pobles continuen immutables.
    Si no vius al Pirineu, of course.

    ResponSuprimeix
  7. Els que l'hem deixada no ho hem fet de veritat. Sempre la portem amb nosaltres i, justament com tu dius, la que estimem i la que no ens estima. Quan algú pregunta d'on sóc, sense pensar-m'ho: d'aquesta ciutat en la que ja no hi visc.

    ResponSuprimeix
  8. Em confesso urbanita de cap a peus. 8 anys vivint a Barcelona m'ha fet apreciar moltes coses. Per cert, jo tinc família a Arbúcies, quina casualitat no?

    ResponSuprimeix
  9. doncs jo estic molt content d'haver deixat aquesta ciutat.
    Ara sóc cap a l'oest d'ella i encara voldria anar nord enllà. El que si és veritat, és que quan de tant en tant aterro pel centre d'aquesta urbe; alguna cosa hem corre per dins...
    Salut

    ResponSuprimeix
  10. subal, tonibanez, j o s e p, aleix, el veí de dalt, violette, elquemaietvaigdir, belart, xenofílic, florestà..., hi ha un raconet per a vosaltres en la «meva» ciutat...

    ResponSuprimeix
  11. Arribo per casualitat, quim! estic trballant en un nou poemari que es diu la ciutat estranya.
    Trobo aquest post, exacte i precís ple d'el mateix amarg enyor que sento.
    m'ha encantat.
    :)

    ResponSuprimeix
  12. Sí, aquest post ha agradat bastant; va formar part de l'antologia La catosfera literària.

    ResponSuprimeix

Digues, digues...