Avui és el dia dels sants Cosme i Damià. Segons el divertidíssim —a estones— Diccionari dels sants, de Ramon Sargatal —que recomano molt i molt, i que copio—, «aquests sants formaven l’equip mèdic habitual del segle III. Aquests dos màrtirs, coneguts com els Sants Metges, van néixer a Aràbia però van passar consulta a infinitat de llocs i van guarir infinitat de persones, bèsties i romans, in vita i també post mortem. El procònsol Lísies els va fer decapitar per haver-se negat a practicar la idolatria. Uns versos cantats a la processó d’Albi (“...los dos hi poseu la mà / i cureu amb diligència.”) no ens aclareixen si operaven a quatre mans o amb una cadascun, cosa que seria, encara, més d’aplaudir. Sigui com sigui, la compenetració havia de ser bona. Que a Catalunya se’ls hagi dedicat tants santuaris i retaules a partir del segle XV ens pot donar un indicador del grau d’hipocondria del nostre poble.»
Jo vull felicitar —com estic últimament!— tots els Cosme i, especialment, tots els Damià que, lectors, crítics, escriptors, llibreters o tafaners, passen encara, a una hora o una altra, per aquest blog descregut...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Digues, digues...