Papallones

Al poema "Mort i vida de les paraules", d'El fill de l'acordionista, Bernardo Atxaga diu, en la traducció de Pau Joan Hernàndez:

¿On són ara les cent
maneres de dir papallona?
A la costa de Biarritz,
Nabokov va recollir
un d'aquests noms: miresicoletea.

Els diccionaris de basc estàndard, però, recullen tan sols tximeleta, inguma, pipilinpausa i marisorgin.

Segons la lingüista Iraide Ibarretxe, autora d'un diccionari d'onomatopeies del basc, n'hi ha almenys trenta-dues, d'aquestes paraules, que són d'origen onomatopeic:

Atxitamatatxi, axandalo, falfala, libirita, makara, mitxilikote, mitxirrika, moxorrika, panpiña, pinpilinpauxa, pinpilinpika, pinpirin, pinpiripoxa, pitixileta, pitxeleta, pitxoleta, pitxilota, txalupitxi, txilipitaina, tximilot, tximirrika, txipileta, txipiritona, txiribiri, txirripita, txiruliru, txitxildola, txitxipapa, xintxitoil, xinxitola, xirita i zirimita.

Llegeixo la llista una vegada, dues, tres, quatre... I, de cop i volta, com les papallones inconscients del poema "Tximeleta reggae", també de Bernardo Atxaga —traduït per Vicenç LLorca—, m'allunyo de la costa i em perdo mar enllà..., en un mar de paraules inútils, precioses però inútils...

Aquelles papallones que volaven
cap a l'interior de la mar....
Aquelles papallones que, a milers,
volaven per damunt les onades...

Es van allunyar de la costa
com un petit núvol
i, deixant enrere els vaixells,
es van perdre a la llunyania.

Aquelles papallones que volaven
cap al silenci de la mar...
¡No hi aneu!¡No hi aneu!
No trobareu en aquella mar
un lloc on posar-vos.

No té illes, no té roques,
Aquella mar tan sols té aigua, fosca aigua...

---