El poeta: teoria i pràctica

«Un poète c'est un écrivant et non un écrivain. C'est une plaque sensible à la lumière d'autrui. Peu importe s'il écrit ou non des poèmes. Un poète c'est aussi le mime Marceau, Charlie Chaplin jouant Charlot ou le peintre Joan Miró.

»Un poète a les yeux tournés vers l'intérieur de lui-même tout en regardant la ville, la campagne ou le ciel, les hommes, les femmes, les enfants... Un poète apprend la solitude quand il écrit. Il sait avec une acuité remarquable de réalisme qu'il est seul.

»Sa boite à outil c'est le monde. Ses outils, les mots. Il est sur la page blanche comme l'ouvrier à son établi : disponible et à l'écoute. Mais il n'a pas forcément besoin des mots, il peut simplement avec le langage être quand même un poète, avec des gestes, une attitude, des couleurs, des impressions.

»Tout artiste est poète. Tout homme et toute femme parfois. Poète comme un enfant dans le terrain de jeu du langage.»
Eric Dubois, a Le capital des mots


* * *


«Cada any, quan arriba la primavera, López-Picó publica el seu llibre de poesies. Picó s'ha pres seriosament els mots d'ordre de Xènius sobre la santa continuïtat, la perseverança, la normalitat, etc. Són mots d'ordre sublims, però que porten potser a un excés d'aprofitament. En la carn d'olla anual assegurada i indefectible de Picó, hi ha molts ossos. Massa, potser. En la poesia de Carner hi ha també, de vegades, algun osset --un osset d'ala de gallina. En la de Sagarra, l'excés de polpa, en canvi, embafa una mica. La normalitat de la poesia de Picó demostra, de tota manera, que ens trobem davant d'una vocació autèntica de pare de família.»
Josep Pla, a El quadern gris

9 comentaris:

  1. Fan pensar aquestes paraules escrites per ments que han viatjat entre ombres i llums... Li preguntaria al senyor Pla, sobre la definició de "pare de família".

    ResponSuprimeix
  2. si mai algú escrigués això sobre mi pensaria que em vol ofendre ... tot i que no conec prou l'obra d'en Pla (sí, prejudicis) com per saber-ne el grau de sornegueria ...

    ResponSuprimeix
  3. príncep, clidice: el secret és saber què coi és "una vocació autèntica de pare de família"

    ResponSuprimeix
  4. Ja veieu, tot un fadrí, -misogin?- permetent-se fer bromes sobre els altres...

    ResponSuprimeix
  5. el fragment en francès em recorda una cosa que vaig sentir dir una vegada: tothom és poeta fins que no es demostri el contrari

    ResponSuprimeix
  6. palumbuscolumbus: sí, el que és difícil és ser bon poeta i saber escriure en prosa

    ResponSuprimeix
  7. per a mi Quim, per temps i context i venint de qui ve, "una vocació autèntica de pare de família" és ser una mitjania, més destinat a aconseguir els recursos necessaris per a mantenir dignament els seus dins un món burgés. Ergo és un menyspreu. Potser en vaig errada i en Pla admirava com a autèntics herois els pares de família mig burgesos amb ínfules artístiques, però, no sé perquè se'm faria estrany, o no? :P

    ResponSuprimeix
  8. clidice: ben vist; la "poètica" de Pla i la de López-Picó eren força diferents, i Pla era un repatani considerable i un murri...

    ResponSuprimeix

Digues, digues...