Cànon

«Com ja he dit, som un poble de grans poetes més que de novel·listes. Tenim un clàssics que no desdiuen dels clàssics de grans països. Carner és important en la meva manera d'escriure i determinant per a tots els escriptors de la meva època. Va fer molta feina, va refer l'idioma. Més que Verdaguer: Verdaguer va posar en circulació moltes paraules catalanes, però en Carner encara ho va fer més bé. Nabí, de Carner, és per caure d'esquena. I Riba, tot i que és més difícil. Com a poeta m'agrada molt en Salvador Espriu, per sobre de tots, a una distància-llum dels altres. Arriba un moment que fins i tot sembla que és una broma dir que t'agrada l'Espriu. En canvi, com a prosista, no m'agrada. Considero que Gabriel Ferrater és un poeta de gran envergadura. En Brossa? Ni que me'l regalessin! Poeta jove? Potser en Gimferrer.»

Mercè Rodoreda, a Autoretrat, edició a cura de Mònica Miró i Abraham Mohino.

Cap comentari:

Publica un comentari

Digues, digues...