«Al vespre, trobo el senyor Balaguer prenent la fresca a la terrassa del cafè Pallot, en mànigues de camisa.
—No has tornat més al Jutjat... —em diu rient—. És que no t'agradà veure funcionar l'administració de justícia...
—Sí senyor. M'agradà molt; però, francament, trobo que la justícia, vista de prop, perd una mica. En canvi, vista de lluny...
—Ja ho entenc! Tu ets un refinat i tot ho vols bonic...
—Senyor Balaguer, no em prengui per un infeliç...
—Mira! Si et vols mantenir tan enlaire i no baixes una mica de l'escambell, tindràs molts disgustos en la vida. La justícia, vista de prop, és com gairebé totes les coses vistes de prop: és com les dones, com els homes, com el menjar, com aquesta calor horrible que fa, com aquest cafè que acaben de servir-me. La justícia, vista de prop, com gairebé totes les coses vistes de prop, és una m...»
—No has tornat més al Jutjat... —em diu rient—. És que no t'agradà veure funcionar l'administració de justícia...
—Sí senyor. M'agradà molt; però, francament, trobo que la justícia, vista de prop, perd una mica. En canvi, vista de lluny...
—Ja ho entenc! Tu ets un refinat i tot ho vols bonic...
—Senyor Balaguer, no em prengui per un infeliç...
—Mira! Si et vols mantenir tan enlaire i no baixes una mica de l'escambell, tindràs molts disgustos en la vida. La justícia, vista de prop, és com gairebé totes les coses vistes de prop: és com les dones, com els homes, com el menjar, com aquesta calor horrible que fa, com aquest cafè que acaben de servir-me. La justícia, vista de prop, com gairebé totes les coses vistes de prop, és una m...»
Josep Pla, El quadern gris, 3 de juliol de 1918.
(Dedicat al Marc Belzunces.)
Doncs, serà per la meva miopia, però jo l'observo de prop. I no és una m... diferenciada de la vida. És una enciclopèdia. Pretén contenir dins un limitat volum de paper una immensa varietat de vida humana. Tanta, que fa mal mirar-la directament. Com un sol abrusador. En fi, una m...
ResponElimina