No he escrit gaire aquesta setmana: un haiku —disset síl·labes, i amb una certa gràcia, m'han dit—, quatre apunts al Twitter, un parell de notes... He traduït bastant, però; però grisa literatura grisa, pàgines i més pàgines de grisa literatura grisa —m'hi va la feina.
M'he posat un parell de vegades davant l'ordinador, però al cap de mitja hora amb la pantalla en blanc —de vegades costa de despullar-se davant l'ordinador— ho he deixat estar i m'he estimat més de llegir el que altres, menys pudorosos, han escrit.
Volia parlar d'un blog de fa noranta anys, però n'han parlat força, i no sabria què dir-ne, potser que sembla escrit avui mateix:
Volia parlar de blogs que acaben de néixer, però em sembla que és millor que els deixi parlar:
Volia parlar dels llibres que he llegit o he començat a llegir..., dels versos, per exemple, de Juli Capilla:
Volia parlar d'un parell d'eines molt i molt útils si navegues amb poc temps, des de la feina, per exemple: Instapaper i Taboo.
Volia parlar d'un planeta de prova que he «creat»: el planet jauss, però no sé si val la pena...
Volia parlar de tantes coses... Però res, al final res... O sí, potser sí, potser a poc a poc aquesta maleïda pantalla m'acaba d'arrencar gairebé un post...
M'he posat un parell de vegades davant l'ordinador, però al cap de mitja hora amb la pantalla en blanc —de vegades costa de despullar-se davant l'ordinador— ho he deixat estar i m'he estimat més de llegir el que altres, menys pudorosos, han escrit.
Volia parlar d'un blog de fa noranta anys, però n'han parlat força, i no sabria què dir-ne, potser que sembla escrit avui mateix:
«14 de març. — Ara, finalment, dóna gust de viure a Catalunya. La unanimitat és completa. Tothom està d'acord. Tots hem tingut, tenim o tindrem, indefectiblement, la grip...»
Volia parlar de blogs que acaben de néixer, però em sembla que és millor que els deixi parlar:
Notes de lletres
La matinada clara
Noves flors
Volia parlar dels llibres que he llegit o he començat a llegir..., dels versos, per exemple, de Juli Capilla:
Són les paraules que ens fan ser encara com som,
perquè som el motle precís, la mesura exacta,
de les paraules nostres.
I són aquestes, i no unes altres, les paraules
que han heretat els nostres fills i heretaran, anys a venir,
els fills dels fills dels nostres fills...
si la providència i el govern de torn
així ho permeten.
Volia parlar d'un parell d'eines molt i molt útils si navegues amb poc temps, des de la feina, per exemple: Instapaper i Taboo.
Volia parlar d'un planeta de prova que he «creat»: el planet jauss, però no sé si val la pena...
Volia parlar de tantes coses... Però res, al final res... O sí, potser sí, potser a poc a poc aquesta maleïda pantalla m'acaba d'arrencar gairebé un post...
Només gràcies.
ResponEliminaI el podrem llegir algun dia, aquest haiku?
ResponEliminaClara
Clara: em sap greu, era un regal, i ara ja no em pertany...
ResponEliminaJo també he d'escriure, però en comptes de literatura grisa, és prosa marró. Puaj de setmana!
ResponEliminaSort dels teus posts.
Estic interesat en saber: Quin perfil te actualment una persona analfabeta i com es distribueixen, actualment, els coeficients d'analfabetisme. El cens estatal del 1991 ens donava uns coeficients alts i amb una distribució territorial que mostrava una falta de sensibilitat del Ministeri d'educació envers alguns territoris.
ResponElimina