De guàrdia

A quarts de tres, la T. es desperta plorant. I amb tos. Respira feixugament. Ja hi tornem a ser. Una setmana encara no d'escola i la primera bronquitis del curs. El ventolín i l'aero chamber, esclar, són a l'altra casa. Truco a «Sanitat respon». Demano hora per a la pediatra. Per a dimecres. És una urgència, dic. Dimecres. Si vull que la visitin demà —avui—, haig d'anar directament al CAP i esperar-me —tot el matí?— que la visitin. Demano també que em diguin, sisplau, les farmàcies de guàrdia. Amablement em diuen que m'ho miren, però que el programa no funciona. M'espero. El programa no funciona. Que truqui al 092. D'acord. Truco al 092. Demano, sisplau, que em diguin les farmàcies de guàrdia. Que no la tenen, aquesta informació. Que ho miri al Google. I si no tinc accés al Google? Que ho miri a la farmàcia que tingui més a prop de casa. Gràcies. Moltes gràcies. Afortunadament, tinc accés al Google. Amb un parell de dades, el web del col·legi de farmacèutics m'informa de les farmàcies de guàrdia que hi ha més a prop de casa. Me'n dóna l'adreça, el telèfon i la manera com hi puc arribar. La més pròxima no és gaire lluny, a una mica més d'un quilòmetre de distància. Hi truco. Tenen tot el que necessito. Hi aniré. Com que a la C. li fa basarda que hi vagi a peu, demano un taxi. Em vesteixo. Al cap de cinc minuts un sms m'avisa que hi ha el taxi davant de casa. Baixo. El taxista em porta fins a la farmàcia i s'espera que compri el que haig de comprar. Em torna a casa. «Lo que se hace por los hijos...», diu. Sí. Quan arribo a casa, dono el ventolín a la T. Dos puffs, dues manxades. Demà —avui— anirem al metge. D'urgències. Em dirà que té bronquitis i que li doni ventolín. Ara la T. dorm, plàcidament, i jo, desvetllat, hauria d'estudiar, però m'esbravo explicant quatre misèries...

---