La cuca i Hatshepsut



«No me'n puc estar» —em diu un amic que va tancar no fa gaire un blog—; «és com una cuca que va rossegant, i cal fer-hi alguna cosa...» I la fa.

3 comentaris:

  1. El fet d'escriure, bé o malament, tant és, perquè la necessitat és d'expressar-se, es porta dintre. De vegades no tens o no saps què dir o com dir-ho. Aleshores el buit et menja i et deixes endur. El rai va ser engolit per un mar ple de buits, amb èpoques de més compromís i més afortunades que d'altres.
    Al cap i a la fi és la personalitat pròpia del raier, que ara se'n va al desert de Tebas, en un altre mar, ara de sorra. Hi ha el Nil, però, i la Reina, com no.
    Els buits apareixeran igual, i la fi també serà inexorable. Ara, en canvi, toca la il·lusió dels inicis, les sabates noves de trinca, o el nou exercici escolar.
    Gràcies per la dedicació. Sempre és un plaer.

    ResponElimina
  2. Es ben cert que l'esser humà o homínid, es rar,a un hom, o sia jo, o sia servidor de vosté per exemple, li agrada col·leccionar blogs abandonats. Volia afeguir el de l'escrit aquest de l'escarabat i la momia, però està mal linkat. Llàstima.

    ResponElimina
  3. Des de que tinc el blog, no puc evitar escriure cada dia alguna cosa, i la idea de proposar jocs literaris per promoure la participació m'està sortint molt bé. Et convido a visitar-lo i a crear un enllaç per a agermanar-nos.
    http://jmtibau.blogspot.com

    ResponElimina

Digues, digues...