Això és tot el que tinc

Remenant carpetes i papers, he trobat uns poemes de Joseba Sarrionandia que vaig gosar traduir fa uns quants anys —ja comença a fer uns quants anys de moltes coses— per a una revista «literària» que mai no es va arribar a publicar. N'hi ha un que m'agrada especialment. Com que em sembla que el «tema» del poema encara és actual —els temes dels bons poemes sempre són actuals—, el copio —sense revisar ni res, que no tinc temps.


HAU DA ENE ONDASUN GUZIA

Aquesta és la meva casa, aquesta és
la meva cadira, aquesta és la meva llitotxa,
això és tot el que tinc.
Soledat i silenci,
vet aquí la meva única riquesa.
Mil agulles rovellades clavades al costellam,
una mirada sense finestres,
una xurriacada amarga al cor,
això és tot el que tinc:
puc dir que estic mort?
Talment com vaig sortir de la meva mare,
potser un dia sortiré d’aquest embolic.
No puc obrir la porta i
—hi ha cap nínxol més estret?—
només si l’ull del funcionari
parpelleja a l’espiera
m’adono que estic viu.


2 comentaris:

  1. Em sorpren que a la mateixa hora (ho veig a bitacoles i catapings) pensem i escriguem sobre el mateix.

    ResponElimina
  2. Jaqme, deu ser per allò que en diuen «afinitat»...

    ResponElimina

Digues, digues...