«Havia la solicitut combatent axí assetjat la mia solícita pensa que no comportava lo fatigat cors pogués descançar ni seure, pensant com la flaquea, poquedat e misèria del meu dèbil e despoblat entendre poguera alguna envenció moure que, servint e satisfent el noble reverent Sen Semiso Gínia, pogués en alguna mínima part descriure la celsitut inestimable de la sua composició Les coses com sien. Ab pensament de pensa tan alta endrecí los meus passos a la sua devota casa que de Gràcia se nomena, stimant que la influència de les sues gràcies en esta devota capella pus fàcilment sobre mi rosaria, mes...»
En roí de cor, o ella
(continuarà potser...)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Digues, digues...