Aviat farà tres anys que m'entretinc amb aquesta (i amb una de prehistòrica, definitivament eliminada de l'oceà internètic) ciberjoguina presumptament literària. Una de les gràcies que hi trobo és la xarxa espontània que, post a post, citació a citació, s'estableix amb altres bloguers i blogueres, «ciberjugadors» també, de fortuna diversa. I amb el temps, la xarxa, lentament, ha esdevingut una teranyina, una teranyina de complicitats, una teranyina d'afinitats, una teranyina apegalosa i addictiva; una teranyina, en fi, que m'ha posat en contacte amb gent que no coneixia, amb gent que no conec, amb gent amb qui comparteixo alguna cosa, o una part d'alguna cosa que no sé què és, una realitat, potser, feta de bits que fan imatges i paraules, de paraules que fan frases, de frases que fan textos, de textos que transmeten idees, que emocionen, que commouen, que fan patir, que ensenyen, que descobreixen llibres, cançons, iniciatives, plats, persones..., alguna cosa que ultrapassa les fronteres del jo i és un nosaltres, un nosaltres que com tots els nosaltres és indefinible, multiforme, divers, proteic, estrany i lliure; un nosaltres fet de persones que, d'alguna manera, sense que pertanyin al que considero el meu món —el meu petitíssim món—, formen part del meu univers particular...
I en aquest univers particular hi ha un bloguer asturià sorprès perquè algú s'interessi per la literatura asturiana.
I una bloguera francesa que va trobar en aquest blog una cançó que diu que li ha canviat la vida.
I una poetessa espanyola..., que aquí ha descobert la poesia catalana!
I patums de la cultura catalana, gent amb càrrecs i influències...
I un parell de redactores de
Vilaweb...
I hi ha la
Tina, el
Llibreter, en
Subal, el pobre
Fryslân, la
Lola —tot bé?—, la
Flaneuse, el
raier, el
Toni Ibàñez, en
Litoschka, la
Katrin, l'
Èlsinor...
I hi ha la —llarga, llarguíssima— llista de subscripcions del Google Reader o el Sage...
I hi ha també un grapat de lectors i lectores que esperen amb ànsia cada post nou...
I hi ha també la deliciosa
Violette; la llépola
Violette, fan de
Yann Tiersen; l'adorable
Violette que, com a resposta a la resposta a un
comentari, s'ha tancat a la cuina i m'ha fet —ens ha fet— unes
galetes boníssimes, unes galetes que m'han fotut enlaire el post —genial— que tenia pensat de penjar avui...
M'ha costat 27 euros, que deunidó, però per un concert l'any que vaig alabatsiadeu...
